Catalunya, líder en competències digitals i en estupidesa
Res és el que sembla
L’Estudi Internacional sobre Competències Digitals ha donat una bona notícia a Catalunya. Els escolars han obtingut una mitjana de 518 punts, per sobre de la mitjana espanyola i europea, en l’ús de fulls de càlcul, arxius i edició de documents. Aquestes dades contrasten amb els mals resultats de l’últim informe PISA, en el qual van suspendre tant en matemàtiques com en escriptura. Costa entendre que un estudiant sàpiga manejar un full de càlcul sense saber matemàtiques o editar un document si té problemes d’escriptura. Aquest contrast alimenta la sospita que PISA té uns paràmetres antiquats i mesura els alumnes en coneixements que ja no utilitzen més que en coneixements que ja no tenen.
Aquests resultats, que com diria Joan Carles I haurien de ser motiu d’orgull i de satisfacció, serien una bona excusa perquè l’escola catalana abandoni la tecnofòbia en la qual l’han situat els sindicats de professors ferits per la seva pèrdua del monopoli del coneixement en favor de les pantalles, sigui de mòbil o d’ordinador, la fàtua afecta ja tots els dispositius. Tots els excessos són dolents. Aquests pares i aquests fills enganxats a les pantalles són tan lamentables com els que fa 25 anys s’adormien veient la televisió a l’habitació.
El futur és digital perquè el present ja ho és. El repte de l’educació és determinar quin és el millor camí per introduir els joves en aquest món sense que signifiqui la seva completa alienació. Segurament, el millor camí no és fer-los passar pel mateix itinerari que vam seguir els boomers: infància analògica i adultesa digital. Ells tenen la possibilitat d’agafar una drecera. ¿Per què castigar-los a donar una volta? ¿Perquè uns esnobs de Silicon Valley presumeixen d’haver-ho fet? ¿Perquè alguns professors estan més còmodes ignorant tot el digital? La humanitat ha de dominar el progrés, també el tecnològic, però sense caure en l’estupidesa.