El cost social i econòmic del racisme
Tres acadèmics francesos han publicat un llibre que revela el cost econòmic i social que té el racisme al seu país i que desmunta alguns dels mites sobre la immigració, com ens ha explicat la nostra corresponsal a París, Leticia Fuentes. El llibre, titulat de manera polèmica La France, tu l’aimes mais tu la quittes (La França, l’estimes però la deixes) conté ensenyaments que van més enllà de l’hexàgon francès i que haurien d’enriquir el debat sobre la política migratòria a Espanya. Després d’entrevistar un miler de migrants, o fills de migrants, d’alta qualificació professional –la majoria amb estudis universitaris avançats– els autors del llibre conclouen que la identificació d’aquests joves com a francesos de procedència àrab o confessió musulmana constitueix sovint un motiu de prou discriminació perquè es plantegin exercir la seva carrera en un altre país. Majoritàriament, el Regne Unit o el Canadà, on la coexistència cultural és més suportable que a França.
El fenomen té prou entitat per parlar de cert èxode silenciós d’unes elits la formació de les quals ha anat a càrrec de l’Estat francès i que aportaran els seus coneixements en un altre país. Som, doncs, abans davant una rellevant fuga de cervells que implica tant homes com dones joves, i l’origen de la qual rau en la dificultat de la societat francesa d’acceptar la seva presència com a part d’una diversitat cultural i religiosa enriquidora. A França, la discriminació no només afecta la majoria dels migrants, que guanyen menys del 20%, a treball igual, segons l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics de París. Afecta també els més qualificats, els noms àrabs dels quals, o la identificació religiosa amb l’islam, constitueixen un obstacle insalvable en les entrevistes de treball, quan surten de la universitat.
L’augment de les agressions de signe racista, que ha sigut semblant al de les agressions antisemites en els dos últims anys, ha enrarit la situació d’un país entossudit que valors republicans com el de la laïcitat prevalguin sobre criteris democràtics que permeten organitzar la coexistència cultural. Es dona la circumstància que alguns dels que integren aquest brain drain han decidit fer la seva vida professional en alguns països de la Unió Europea perquè allà seran considerats francesos, per l’accent amb què parlen anglès, abans que musulmans o àrabs. Pot ser que a França no hagin patit les mateixes agressions de què són objecte migrants amb menys recursos i que generen reaccions molt menys subtils, i hagin superat traves que impedeixen l’accés a l’educació superior, però tot i així molts destaquen la importància de les microagressions, que acaben resultant insuportables per repetitives.
A Catalunya i a Espanya ja hi ha segones i terceres generacions de fills i filles de la immigració. Si no volem perdre tot el que poden aportar a la nostra societat, ni entreobrir la porta de la integració social i laboral per després tancar-la i generar frustració i desarrelament, les institucions i les empreses han d’estar atentes a tot allò que pugui obstaculitzar la seva carrera acadèmica i professional per raons d’origen o religioses. Des de la defensa dels principis d’igualtat que informen la Constitució, és possible i necessari crear les condicions perquè puguin contribuir plenament a la vida econòmica i social d’un país cridat a ser cada vegada més divers.
