‘Influencers’ de fang

En regions en conflicte o a les zones zero de catàstrofes naturals sempre hi ha hagut paracaigudistes: gent aprofitada que utilitza la desgràcia per presumir de solidària, de gosadia o d’esperit aventurer. En els meus anys de corresponsal en una zona calenta com el Pròxim Orient, vaig coincidir amb tota mena de personatges fora de lloc, gairebé sempre benintencionats, tot i que també abundaven els que buscaven el que avui anomenem postureig: figurar i llaurar-se una reputació i, fins i tot, garantir-se uns ingressos. De vegades, eren famosos que aportaven la seva celebritat a una bona causa o a una organització amb nobles finalitats; d’altres, eren professionals de qualsevol ram que van sentir la crida del periodisme (de conflicte, per descomptat, que ser corresponsal d’informació local i de serveis no vesteix tant) i van aterrar on xiulaven les bales, queien les bombes i, sobretot, moria la gent. O perdien les seves cases. O les seves vides quedaven marcades per sempre per la tragèdia.

Llavors encara no sabíem que, amb els anys, existiria una figura comunicativa coneguda com a influencer. Alguns ja els hem vist en els conflictes bèl·lics dels últims anys, a Ucraïna, a Israel, a Gaza, sota l’empara de l’exèrcit israelià. I apareixen també en les catàstrofes naturals. Ha passat a València, la zona zero de la dana, una de les pitjors tragèdies de la història d’Espanya. Temorosos de perdre els seus clics i likes, espantats perquè la seva capacitat d’engagement es ressentiria davant l’evidència que obrir capses de roba enviades per les marques o donar lliçons de videojocs quedava fora de focus amb més de dos-cents morts, abunden els influencers, aspirants a ser-ho i famosos que han anat a donar un cop de mà a les víctimes de la dana. I, ja que són allà, s’han fotografiat, s’han filmat i ho han publicat. Aquesta és la manera de diferenciar-los dels que han anat genuïnament a posar l’espatlla: el contingut que han creat en els seus comptes els delata.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO es bolca sobre la vivenda

Un paràsit a la llengua

El problema és que massa sovint aquest contingut és fang tòxic per a la nostra conversa pública. Perquè difonen notícies falses, ridiculitzen les tasques de rescat, trepitgen la paraula solidaritat i trivialitzen la tragèdia al convertir-la en l’escenari en el qual ells, vestits amb roba de camuflatge i, per descomptat, sempre tacats de fang, resplendeixen com els protagonistes únics de la seva vida en streaming. ¿Què dona més likes i atrau més seguidors, quedar-te a casa amb les teves coses o anar a Paiporta, gravar-te davant una muntanya de cotxes i explicar que algú t’ha dit que un aparcament està ple de cadàvers i que per què el Govern redueix la xifra de morts?

Els mitjans tradicionals no estan lliures de la xacra del sensacionalisme i les fake news. Però actuen sota un principi, el de la responsabilitat social, que els influencers posturistes ni practiquen ni coneixen. De la inenarrable tragèdia de València hem extret ja algunes lliçons: que els efectes del canvi climàtic ja són aquí, que la ciutadania ha de ser exigent amb la gestió de les administracions, que hi ha un profund corrent subterrani antipolític. Tant de bo també aprenguem a discernir entre qui informa amb rigor i qui apareix als mòbils tacat pel fang de la seva pròpia futilitat.