Un paràsit a la llengua

"Morts, molts morts", va afirmar Iker Jiménez. Aquest comunicador que ha anat substituint les fantasmagories per saborosos i lucratius mossos conspiranoics i populistes. Amb instint necròfag, va saber veure les possibilitats de la dana i es va aferrar a la tragèdia disposat a succionar-ne fins a l’última gota. El seu programa va oferir un complet menú de desinformació. No només va expandir la notícia falsa sinistra que a l’aparcament de Bonaire (Aldaia) es trobaven centenars de cadàvers, sinó que la va utilitzar per proclamar el silenci còmplice i immoral de les autoritats. A la fi, ja sabem, no s’hi va trobar ni un cadàver.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO es bolca sobre la vivenda

Portar a Brussel·les batalles de Madrid

Tots podem ser enganyats o interpretar malament. Però quan la intenció és manipular, sumar-se a linxaments i menysprear la veritat, això no és periodisme. Mantenir-se al marge no és fàcil. Estem patint una autèntica plaga de Cymothoa exigua que no només troba col·locació en oportunistes i opinants de vòmit fàcil, també en columnistes amb dècades d’ofici a l’esquena i de solvència intel·lectual més que sobrada. Uns dies després de la letal pluja torrencial, sorprenia una columna de Juan Manuel de Prada a l’ABC en la qual apel·lava de forma reiterada a "els fills de la grandíssima puta" del Govern. L’article no només era imprecís en la informació, sinó que destil·lava una violència absolutament inapropiada, més encara en un moment traumàtic per a la societat.

La desinformació i l’antipolítica van de la mà. Les notícies falses i la crispació maten el diàleg i la capacitat de concebre un futur compartit i millor. A la fi, colonitzen la democràcia. Continuem semblant els d’abans, però no ho som. Un paràsit s’ha instal·lat a la nostra llengua. I al cervell. I en el vot.