Portar a Brussel·les batalles de Madrid

Hi ha precedents d’intents de boicot als candidats espanyols per raons de política interior. El 2014, per exemple, el PSOE es va oposar al nomenament de l’exministre d’Agricultura del PP Miguel Arias Cañete com a comissari d’Acció pel Clima i Energia, una cosa tan impròpia d’un partit responsable com el que passa ara. Però els atacs contra Arias Cañete no van arribar al nivell de bel·ligerància del dels dirigents del PP contra Ribera. Parlem en tots dos casos de comportaments desafortunats i inadequats que no afavoreixen en res els interessos espanyols en la Unió Europea i que, per contra, contribueixen a deteriorar la imatge exterior d’Espanya. En aquesta ocasió, podrien a més erosionar el poder de la vicepresidenta espanyola a la Comissió Europea, que està cridada a ocupar un lloc destacat en la institució. Tampoc sembla que els populars espanyols hagin de treure cap benefici de tot això. Per contra, poden veure danyada la seva reputació en les institucions europees, fartes que els conflictes interns espanyols es traslladin a Brussel·les. No s’haurien d’enganyar en el PP perquè creguin haver aconseguit el suport d’una part del PPE, la que lidera el portaveu popular al Parlament Europeu, Manfred Weber, enfrontat amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, alemanya i cristianodemòcrata com ell. Més aviat al contrari, aquesta aliança els deixarà en una posició delicada amb la presidenta germànica, amb qui hauran de tractar des de l’oposició i més encara si arriben al Govern.

De fet, l’oposició dels populars a Ribera ha posat en risc la formació del mateix executiu europeu, ja que les sis vicepresidències es votaran conjuntament i si Ribera no aconsegueix el lloc tampoc ho faran els altres candidats. Ella, de moment, manté el suport de Von der Leyen i de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. És a més una persona respectada en el seu àmbit, a la qual la revista Time, en el seu últim número, inclou com un dels 100 líders més influents del món sobre canvi climàtic. Tingui això el valor que tingui, suma arguments contra l’estèril i ridícula batalla empresa pel PP. La ciutadania espera un tarannà polític, de tots els polítics, més constructiu i més respectuós amb els interessos d’Espanya. I més atent a les necessitats dels ciutadans, especialment en una situació com la que viu el País Valencià. Dissociar fins a tal punt el debat polític de la realitat només alimenta l’antipolítica.