Mercats financers
Borsa i dòlar pugen, or i petroli baixen
Trump, escèptic davant del canvi climàtic, apostarà per continuar perforant per trobar més petroli i augmentar l’oferta de cru
cae el precio del petrolio en eeuu
La victòria de Donald Trump i del Partit Republicà en les recents eleccions nord-americanes ha generat diversos remolins als mercats financers. Els principals índexs de la borsa americana han batut nous rècords, igual que les criptomonedes, liderades pel bitcoin; el preu de l’or i del petroli ha baixat; el dòlar s’ha apreciat davant l’euro i la rendibilitat dels bons del Tresor americans ha pujat.
¿Què està passant? Pas a pas.
Els inversors consideren que la promesa de rebaixes impositives propiciades per Trump beneficiarà els resultats nets de les empreses. Les expectatives són que el BPA (benefici per acció) de les companyies cotitzades creixerà i impulsarà un cercle virtuós: més inversions, més creixement, més dividends i més guanys a mitjà i llarg termini. A aquest missatge se suma a la voluntat de millorar l’eficiència de l’administració federal; per a aquesta comesa ha nomenat l’empresari més ric del món, Elon Musk. Aquest és el clàssic model pronegocis que va tenir el seu principal paladí, en el passat, en el president Ronald Reagan.
Els inversors esperen una liberalització financera més àmplia, cosa que afavoreix especialment les criptomonedes. Una d’elles, Doge, afavorida per Musk, s’ha revaloritzat un 150% en un mes. Musk és un dels grans defensors d’aquests valors, que ja tenen una capitalització de 3 bilions de dòlars entre totes les monedes en circulació virtual. Per contra, el valor refugi per excel·lència, l’or, ha passat de rondar els 3.000 dòlars l’unça a tornar a baixar fins als 2.500. ¿Per què ha baixat el petroli? Hi haurà més oferta a la vista. Els Estats Units són el primer productor del món de cru i s’espera que Trump, escèptic davant el canvi climàtic, torni a apostar per continuar perforant i apostant pels combustibles fòssils. Un factor al qual s’hi sumen dos més: la sensació que el polvorí que representa el Pròxim Orient serà controlable i que Trump pactarà amb Vladímir Putin –Rússia és el segon productor mundial de petroli– un acord respecte a Ucraïna.
La impressió que l’economia americana s’enfortirà té efectes aparentment contradictoris per explicar la revalorització del dòlar i la pujada de la rendibilitat dels bons del Tresor, que prediuen una alça dels tipus d’interès. ¿Les mesures econòmiques promeses per Trump aguantaran el control de la inflació? ¿Com reaccionarà la política monetària de la Reserva Federal, el banc central d’aquell país? ¿I quins seran els efectes que començarà a tenir la imposició de tarifes i aranzels amb què amenaça el president electe i que podrien desencadenar una guerra comercial a gran escala?
Els mercats, com el vent, poden virar quan menys s’espera..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
