Mazón es queda curt

Va ser una intervenció sense propòsit d’esmena. Es van reconèixer errors, però es van assenyalar més els aliens que els propis. Mazón es va refugiar en l’argumentari mantingut per la Generalitat des del primer dia: el Consell va ser víctima de negligències alienes, en concret, del Govern d’Espanya, que el va deixar a les fosques per un "buit informatiu". Es va designar en seu parlamentària el boc expiatori: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), després de dies difonent cronologies profuses sobre el paper de l’organisme responsable de la gestió hídrica, però amb informació molt escassa respecte als actes propis, com si no anés amb ell.

El resultat va ser un relat on el seu paper personal i polític es difumina en racons burocràtics. Va ser una omissió eixordadora, resumint en dues frases el seu paper aquell dia. "Vaig mantenir la meva agenda plenament conscient de com estava la situació", delegant en la consellera, i atribuint fins i tot al trànsit i el mal temps la seva demora a incorporar-se al Cecopi. Ni una menció al seu desconcertant dinar de diverses hores, a la imprevisió respecte a una dana anunciada que sempre va anar dos passos per davant, al retard a la constitució del Cecopi o als potents senyals que, des de primera hora, donava l’episodi en diferents punts del territori. La seva desaparició aquella jornada és un fantasma que el perseguirà el temps que duri la legislatura a què ahir va voler donar el botó de reinici. Tot i que sacrifiqui la consellera de Justícia, responsable legal de tota aquesta gestió, serà un repte majúscul convèncer la societat valenciana que qui no va comparèixer el 29 d’octubre és la persona ideal per recompondre els danys i cicatrius que va deixar aquella tràgica jornada. Poc importa, en aquest context, els perfils que esculli ara mateix per reinventar la legislatura i liderar la reconstrucció: "Si no soc capaç de liderar la recuperació, no optaré a la reelecció". Aquest missatge va ser el més semblant a una assumpció de responsabilitats polítiques en primera persona.

L’inesperat va arribar pel costat socialista: Diana Morant, secretària general i també ministra de Sánchez, intencionadament sense perfil en aquesta crisi i sense participació en la política de recuperació del Govern al qual pertany. Sense massa convenciment, va proposar a Feijóo el revés de la proposta del líder nacional del PP a Sánchez: recolzar un nou Consell sense Mazón a canvi d’un avanç electoral el 2025. Un Consell "tècnic i de transició", una cosa que xoca amb les limitacions reglamentàries de les Corts Valencianes per elegir president. Un xec en blanc per no dependre de Vox. Seria una solució raonable si fos una mica més que un brindis al sol. València s’ha convertit, desgraciadament, en camp de batalla de la política nacional. I en aquest context, la necessària entesa entre el PP i el PSOE fa temps que es troba al dic sec.