Govern Sánchez, ¿implosió?

Tothom es queixa quan li pugen els impostos –castiga les famílies i les inversions empresarials–, però els governs hi insisteixen. El deute públic –i, per tant, el dèficit anual– ha de baixar. I no només perquè ho digui Brussel·les. I baixar la despesa és fàcil d’exigir, però molt conflictiu de fer. Per això Sánchez volia mantenir els gravàmens "extraordinaris" de fa dos anys a elèctriques i bancs. Però cal saber i poder fer-ho. I el Govern està ensopegant amb contumàcia. Repsol, i altres energètiques, van replicar amb "externalitzar" part de la seva activitat. No invertiria a Tarragona, sinó a Portugal. I pot fer-ho. Som Europa. Per això el Govern va pactar amb Junts i el PNB retirar l’impost a les elèctriques i mantenir el de la banca. Necessita recaptar i Junts i el PNB, que volen guanyar eleccions als seus territoris, no volen ser acusats de vincular-se a un sector que exhibeix beneficis a l’alça.

El Govern es plegava a la realitat econòmica: millor Tarragona que no pas Portugal. I també a la parlamentària: els dos socis de centre són necessaris.

Però aquesta "acomodació" ha irritat els partits a l’esquerra del PSOE que parlen de "rendició a la dreta". Podem, per infantilisme. Recordem el fullet de Lenin, La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme. A més, vol celebrar noves eleccions, ara que Sumar flaqueja. ¿Prefereix 20 escons contra Feijóo-Abascal que quatre amb Yolanda com a lideressa de l’esquerra? ERC i Bildu també hi estan en contra. No volen ser menystinguts davant Junts o el PNB, els seus directes competidors.

Mala papereta per al Govern, que, sense majoria, ja ha hagut d’ajornar tres vegades –fins dilluns– la reunió de la Comissió d’Hisenda. Perdria, però intentaria continuar. ¿Podria, ja segur sense pressupostos? Potser un temps. Però el pitjor és la situació de Sumar. Yolanda –perjudicada per Errejón i per no poder treure allò de les 37,5 hores– no vol ser menys ferotge que Podem. I María Jesús Montero –en un gest que demostra que no és Nadia Calviño–, després de pactar amb el PNB i Junts, ha "compensat" Sumar amb dues absurdes cessions: liquidar la fiscalitat de les socimis i gravar les assegurances mèdiques de milions d’espanyols. I Junts i el PNB diuen que no. Com Raimon.

Ara Montero (i Sánchez) estan sense aliats a la seva esquerra, amb un Govern trencat i amb Aitor Esteban irritat, perquè "el Govern ha negociat rematadament malament". Sánchez potser podria aguantar una fugida de Podem. Però no una implosió del seu Govern. Que podria passar. A menys que Sumar faci marxa enrere, que causaria una crisi interna, perquè hi ha malestar per allò de les elèctriques. No entenen la realitat econòmica, d’acord. ¿Tampoc l’aritmètica parlamentària?

Notícies relacionades

Ja no tenim qui ens escrigui

Votar contra la cultura

La culpa és dels aliats i socis d’esquerres que no volen "confessar-se" que sense el PNB i Junts no hi ha majoria. Però la responsabilitat és del Govern. ¿Per què calia utilitzar una llei obligada per la UE, fixar un mínim del 15% en l’impost de societats –de la que depenen part dels fons europeus– a una molt improvisada reforma fiscal? Sí, tots els governs han fet coses així. Però tenien prou majoria per imposar-ho. Aquí no és el cas. El voluntariós ministre Bolaños em va dir una vegada, respecte a la reforma laboral, que "a última hora hi haurà acord". N’hi va haver amb Yolanda. Però la reforma, amb el vot en contra d’ERC, només es va salvar per l’error al votar d’un diputat del PP.

Ara la llei del 15% es pot salvar gràcies al PP. Però si és només del 15% i es retira l’impost a la banca. Sánchez salvaria la llei –i els fons europeus–, però es quedaria sense aliats. ¿També sense Govern? Un rellevant expolític català –no enemic de Sánchez– comentava dilluns la seva gran resiliència. Després va afegir: "hi ha límits". ¿Som allà.