Tolstoi, "el senyor dels cogombres"

Un idioma és, abans que res, so. Fernández-Valdés, qui a més de traductor és pianista professional, considera que la música i la traducció estan íntimament lligades i que per traduir és necessari afinar molt l’oïda i "sintonitzar-ho d’alguna manera amb l’ànima". El seu primer contacte auditiu amb el rus va suposar un enamorament sobtat instantani que el va impel·lir a estudiar-lo amb afany, gairebé amb obsessió, per la seva bellesa i musicalitat. Un idioma cabalós –quina tortura l’endimoniada gramàtica– del qual Turguénev va arribar a escriure el 1882: "No puc deixar de creure que aquesta llengua no hagi sigut donada a un gran poble". (Deixem a part alguna decepció amb el país de Tolstoi, que no és cosa de la seva gent).

El traductor de Guerra y paz es va allotjar durant vuit estius a Iàsnaia Poliana, la casa senyorial on va néixer, va viure i està enterrat Tolstoi, una hisenda amb parcs i amb fresques alberedes, situada a uns 200 quilòmetres al sud de Moscou, que va acollir successives edicions d’un seminari internacional de traducció literària que organitzava la respectada intèrpret Selma Ancira.

En un d’aquests congressos a la finca del terratinent, que solia vestir brusa camperola i esclops d’escorça de til·ler, Fernández-Valdés va aconseguir un permís especial per tocar amb les seves mans el piano de Tolstoi, després de dos anys de gestions amb la casa museu. Va interpretar Chopin, Mompou i un vals compost pel mateix Tolstoi. Un moment màgic, una epifania vital.

Triple passió

Notícies relacionades

Ja no tenim qui ens escrigui

Votar contra la cultura

Fruit d’aquesta triple passió –l’idioma rus, l’escriptor i la seva obra magna Guerra y paz–, Fernández-Valdés acaba de publicar Traducir a Tolstói. Viaje emocional a Yásnaia Poliana (Báltica), que és alhora literatura viatgera memoir i un assaig literari sobre el monstre de les lletres russes i les seves contradiccions, sobretot entre la seva aspiració a una vida ascètica i les dues pulsions que tant patiment li van causar en la seva joventut: el joc i el sexe. (Deixarem també a part la seva misogínia, encara que va saber crear alguns personatges femenins fascinants).

El quadern de bitàcola de la traducció constitueix una de les parts més sucoses del llibre. ¿Com s’enfronta un a un colós de la importància de Guerra y paz? ¿Quines decisions seran les correctes? Alguns exemples: què fer amb les frases en francès, l’idioma de comunicació de la noblesa russa; on acarar el vocabulari bèl·lic i cinegètic del segle XIX; de quina manera imitar l’oralitat dels camperols o la suposada tosquedat de l’escriptura de Tolstoi, que detestava els "perruquers" de l’estil; com ser fidel al text original sense enganxar-s’hi en excés, sense que el resultat final soni com un "manual de rentadora".