EUA
Votar contra la cultura
Will & Harper Netflix
L’àmplia victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units s’ha analitzat aquests dies com un canvi de paradigma en el bipartidisme del país. Tot i les condemnes fermes, la fatxenderia i l’abús verbal, molts votants de la classe treballadora, llatins i afroamericans inclosos, han triat Trump com un desafiament a l’elit política que representen els demòcrates. Se n’ha dit vot antiintel·lectual. En aquest context, una gran part de la cultura –actors, humoristes i artistes de Nova York i Califòrnia que la gent admira– demanava el vot per a Kamala Harris, però els seus seguidors ja no els han fet tant de cas, perquè no els veuen com algú proper, sinó com una realitat paral·lela.
Un bon exemple d’aquest fenomen de desconnexió és el bon documental Will & Harper (Netflix). Els seus protagonistes són Harper, que acaba de transicionar com a dona als 61 anys, i l’actor i còmic Will Ferrell. Es van conèixer fa dècades, quan Harper era un guionista del mític Saturday Night Live, en què Ferrell es va donar a conèixer. La road movie, de perfil independent, segueix els dos amics mentre creuen en cotxe els Estats Units, un recorregut que, quan s’allunyen de les grans ciutats costaneres, els fa passar per l’Amèrica profunda, devastada, essencialment blanca. Vivim així situacions divertides, íntimes, sentimentals.
Però el rerefons del film també és el mirall d’una realitat més àmplia: la distorsió de la política americana, sobretot després de la irrupció de Trump el 2016. Tot i els avenços en els drets LGTBIQ+, hi ha una bona part de la població americana que vol respostes més pràctiques i realistes als seus propis problemes socials i econòmics. Com a home, Harper sempre havia tingut una predilecció pels bars de baixa estofa, i aquí els veiem ficar-se en antres que són sobretot un exemple d’aquest país perdut, distant, de treballadors sense esperança. Els reben sempre amb un somriure, brinden amb ells, pregunten si és una dona i no hi ha conflictes (les càmeres hi ajuden), però també intuïm que ningú canviarà el seu vot per una pel·lícula, una cançó, un autògraf.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
