La cursa de fons de Salvador Illa
Expliquen que Salvador Illa s’aixeca a les cinc del matí, quatre dies a la setmana, per córrer i no perdre la seva capacitat d’afrontar de tant en tant una marató. Amb aquesta vida espartana, que li va ser útil mentre exercia de cap de l’oposició, potser no n’hi ha prou per afrontar una presidència de la Generalitat que se li presenta com una autèntica ultra-trail. En els primers cent dies, el corredor no ha defallit. El Govern de la Generalitat ha volgut remarcar que el president ha mantingut gairebé 80 reunions públiques, ha celebrat més de 70 actes institucionals i ha portat a terme 19 visites a institucions diverses. També han destacat que ha recorregut més de 2.100 quilòmetres des que va accedir al Palau de la Generalitat.
Aquesta frenètica activitat –que recorda la de les millors èpoques de Jordi Pujol– serveix per confirmar el que és veritablement rellevant: la normalització de la vida política catalana. Una cosa que s’agraeix després d’anys i presidències marcades per l’entotsolament i els debats estèrils, mentre es degradaven els serveis públics.
En una ultra-trail tot és costa amunt, sense pis asfaltat, i amb moltes possibilitats d’ensopegar amb les pedres i les arrels sembrades pel recorregut. Així se li presenten les coses a Salvador Illa, amb un Govern en minoria, amb ERC i els Comuns disposats a condicionar els seus suports parlamentaris amb exigències contínues, amb l’aguait insomne dels de Carles Puigdemont i, sobretot, amb la dificultat política d’implementar algunes de les promeses electorals, particularment la d’un finançament singular. Fins al moment, el corredor no ha mostrat signes de descoratjament ni ha comès errors greus. A més de normalitzar la vida institucional catalana i les relacions amb les institucions de l’Estat, Salvador Illa ha començat el seu mandat per on van les principals preocupacions socials: l’habitatge, l’accés dels ciutadans a l’Administració de la Generalitat i la millora dels serveis públics. Cent dies no donen per a un balanç en àmbits que requereixen temps, recursos i determinació, però les mesures anunciades van en la direcció adequada.
A mesura que el president avanci en una carrera destinada, en principi, a durar quatre anys, els obstacles es faran més visibles. El primer ja ha sorgit en l’aprovació dels pressupostos, subjecta a l’orientació política que adoptin els republicans i els Comuns en els congressos previstos per a les pròximes setmanes. És més que previsible que ERC vinculi el seu vot a compromisos més concrets sobre un nou model de finançament que conceben com un concert econòmic. Aquest serà un d’aquells moments clau que han de superar els corredors de maratons. Illa no pot desconèixer que el seu marge de maniobra dependrà de la polarització extrema de la política espanyola i de la situació per la qual travessi el Govern de Sánchez després del congrés del PSOE, que també se celebrarà abans d’acabar l’any.
