El monstre Pla

El director Iván Morales ha dit d’Oriol Pla que "la seva gran virtut i alhora el seu gran problema és que ell sap que pot fer-ho tot bé". Morales va dirigir Pla en un muntatge que ara ja és mític, aquell Jo mai que es va representar al Festival Grec el 2013 i que retratava una colla de joves desemparats, arraulits en un bar que justament es deia Amparo.

Una bogeria d’arrels punks que era alhora una crònica de la devastació i un clam per trobar futurs. Un Oriol Pla de vint anys era, ja aleshores, una força desbocada, fent de músic, d’actor, iconoclasta, irreverent, intens.

Ho va tornar a demostrar amb Ragazzo, el monòleg que explica la història de Carlo Giuliani, el jove activista que va ser assassinat a Gènova el 2001 en les protestes per la cimera del G8. Una colossal performance d’aquell noiet que provenia del teatre popular, fill d’una família (els Pla Solina) de llarga trajectòria en el món dels pallassos, dels actors de carrer.

Espectacle màgic

Tot això, aquest bagatge, aquest pòsit, es va acumular, es va concentrar en un espectacle màgic, Travy, que era un cant a la tradició i alhora una història tendra i trista explicada des del llenguatge del clown.

Notícies relacionades

Mateixa feina, mateix sou

El fang que no para

Pla, a més a més, deixant a banda el teatre, ha triomfat al cine i a les sèries, amb una excepcional flexibilitat no solament corporal, sinó plena de matisos actorals. És un animal de l’escena, ras i curt, incansable, capaç de tots els registres i els prodigis. I ara estrena (primer a Temporada Alta i, a partir del 28 de novembre, al TNC) la seva última producció, Gola. D’ell ha dit el crític Dani Chicano que té "una quantitat d’energia incommensurable". Quasi dues hores en les quals desplega tot el potencial, "com un xaman en trànsit posseït per tots els esperits de la teatralitat al mateix temps", com ha escrit Joan Burdeus.

Ho sap fer tot bé. El dúctil Oriol Pla es pot estirar permanentment sense rompre’s. ¿Quin és el problema? ¿I la virtut? Saber si un dia serà capaç de domar la bèstia indòmita. Potser no caldrà. Mentrestant, amb tots vostès, el monstre Pla.