Els cent dies del president
Assignatures pendents
Salvador Illa porta ja cent dies. Permeten constatar algunes coses. La primera és que, com amb Tarradellas, Pujol i Maragall, la seva personalitat transcendeix els límits partidistes. La seva gran força és el tarannà de mà estesa. No era fàcil, com a ministre de Sanitat, sortir ben parat d’una pandèmia que va obligar els espanyols a confinar-se. Però Illa –fins a llavors desconegut– va aprovar l’assignatura. Fins al punt que el PSC el va fer el seu candidat en les eleccions del 2021. I va fer del PSC –donat per mort pels profetes del procés– la primera força amb 33 diputats (16 més). I l’èxit es va repetir aquest any al saltar a 42 escons i augmentar el seu avantatge sobre Junts i ERC.
La seva política de mà estesa és gairebé una revolució. A Catalunya els últims presidents predicaven que l’únic nord era la independència. A Espanya, Pedro Sánchez s’ha refugiat en "un mur" davant la dreta i l’extrema dreta. Illa ha promès que governaria per a tothom i ha incorporat en el seu Govern independents i persones del món de CiU o pròxims a ERC. I aquest tarannà s’ha confirmat per les seves reunions amb tots els expresidents –tret de Puigdemont– i amb patronals, sindicats i entitats tan diferents com Òmnium Cultural i Societat Civil Catalana. També per la normalitat en les relacions amb l’Estat. Catalunya respira avui més tranquil·la. No és poca cosa.
Ha mostrat també intuïció que l’altra prioritat és afrontar necessitats oblidades com les energies renovables. I que el gran problema social és la falta d’habitatge i el preu dels lloguers. Conseqüència de la poca oferta pública: un 2,5% a Espanya davant una mitjana del 9,3% a la UE i un 30% a Holanda. Proposa encarar-ho amb un gran pla d’habitatge públic. Però, ho ha reconegut, el pla necessitarà temps. I l’escassetat d’oferta davant una demanda creixent exigeix seguretat per als estalviadors i constructors. Però algunes normatives –exhibides com a "progressistes"– foragiten els privats i agreugen el problema.
Notícies relacionades¿Aconseguirà convèncer els seus socis d’investidura de ser més pragmàtics? Aquesta és la seva gran assignatura i on es juga en part l’eficàcia de la seva presidència.
Amb 42 diputats necessita els 20 d’ERC i els 6 dels Comuns. I no només per als pressupostos. L’actitud de la nova direcció d’ERC –lligada a l’avenç en el finançament propi de Catalunya– serà clau. També l’actitud dels Comuns, ja que la "prosperitat compartida" del president pot xocar amb alguns dels seus tics "decrecionistes". I la normalització hauria de permetre acords amb Junts, la segona força. I fins i tot amb el PPC, el que més va pujar en les últimes eleccions. Illa compta amb el PSC, un partit sòlid per la seva gran presència municipal, cosa que li va permetre aguantar la crisi del procés sense grans convulsions, o haver de canviar el nom. I connecta amb el Govern de Madrid. Però Sánchez no està en el seu millor moment. Illa ha aprovat amb nota l’ingrés. La seva tasca de govern acaba de començar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
