Un militar, copresident

No tinc, doncs, res a objectar al que en els cercles de poder valencians i madrilenys s’ha qualificat de "fitxatge potent". Fa temps, a més, que la presència de membres de les Forces Armades, una vegada penjat l’uniforme, en llistes i càrrecs molt destacats de tots els partits, des de Podem a Vox, està normalitzada. Però sí que es pot assenyalar, enmig de circumstàncies tan excepcionals com les que travessem, que el missatge polític que amb aquest nomenament s’envia és, com a mínim, delicat: demostrada la ineptitud dels civils, que vingui un militar. Caldrà tenir molta cura amb la deriva d’aquest relat.

Gan Pampols té davant seu una tasca hercúlia. No només en termes materials, que per descomptat que hi són. Ha de treballar en una situació límit. Però no és una situació bèl·lica. No faig aquest aclariment perquè ell sigui un militar. Sinó perquè s’està utilitzant amb profusió, com a metàfora de la devastació que ha suposat la dana, la comparació de València amb un escenari de guerra. Però en un teatre d’operacions armades no hi ha societat civil (tret de les oenagés), ni moltes vegades administració o Estat, ni partits en pugna democràtica entre si, ni opinió pública lliurement expressada. I aquest no és el cas. És, si em pressionen, el contrari. I és veritat que tot està exacerbat, però també que és necessari reobrir línies de comunicació i col·laboració al més aviat possible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La figura de Gan Pampols serà la clau de volta. Amb un president de la Generalitat en les seves hores més baixes, enfrontat amb tothom (inclòs l’Exèrcit) dins i fora del seu partit, així a Madrid com a València; amb un cap del Consell, ho dic, amb la credibilitat greument erosionada davant la ciutadania, serà el nou vicepresident el que haurà de restablir els ponts amb la resta de partits, amb el Govern d’Espanya, amb les institucions, en suma. I recuperar la confiança de la societat.

Aparentment, Mazón ha donat a Gan Pampols plens poders. Més dels que va tenir mai un càrrec com el que el tinent general ostentarà en aquesta Generalitat. Poders no només en l’àmbit del seu departament, sinó de forma transversal en tot el Consell, en el que no deixa de semblar una dimissió en diferit del mateix Mazón o, com a mínim, una notable cessió de les seves competències. El Palau, fins ara el búnquer des del qual tot es feia i desfeia, no té més remei que repartir joc una vegada demostrat el fracàs d’un sistema tancat com aquest. I és que, de facto, Mazón no ha nomenat un vicepresident, sinó un copresident, sense experiència política ni connexió amb el PP valencià, però especialitzat a manar. Veurem com funciona aquest duumvirat.