La tribuna
Objectiu Boye
Són tantes les irregularitats que pot dir-se que han començat dos judicis: el del presumpte blanqueig de capitals i el que s’ha muntat entorn de l’advocat dels represaliats catalans
En un país on és palmària l’evidència del ‘lawfare’ com a instrument de persecució política, no cal ser conspiranoic per endevinar quin paper hi ha tingut el fiscal de la causa
Finalment ha arribat el judici contra l’advocat Gonzalo Boye. És cert que és un judici amb altres inculpats i que, en una situació de normalitat, Boye només seria una de les 48 persones implicades en un judici per presumpte blanqueig de capitals i falsedat documental. Però són tantes les irregularitats, inconsistències i vulneració de drets que exclusivament afecten l’advocat, a qui se l’ha inculpat forçant la llei, que certament es pot dir que han començat dos judicis: el del presumpte blanqueig de capitals i el que s’ha muntat al voltant de l’advocat dels represaliats catalans, entre d’altres l’advocat de Carles Puigdemont. Com ha dit el mateix Boye, aquest judici "va molt més enllà d’un cas penal; representa una amenaça al dret de defensa i als principis de la nostra professió".
No és cap sorpresa que l’advocat més exitós en la defensa del President a l’exili que ha infringit derrotes importants a l’estat espanyol en els tribunals europeus estigués en el punt de mira. I en un país on és palmària l’evidència del lawfare com a instrument de persecució política –profusament utilitzat contra els independentistes–, no cal militar en cap teoria conspiranoide per endevinar què ha passat en aquesta instrucció i quin paper hi ha tingut el fiscal de la causa. La justícia espanyola té un problema molt seriós de politització i credibilitat, i aquesta afirmació la corroboren els informes pertinents. A Espanya, només cal veure l’enquesta Imagen de la justicia de 2023, on un 87% dels enquestats considerava que els polítics influeixen sobre el poder judicial i volen controlar-lo. I a Europa, l’Informe de l’estat de la justícia a Europa de 2023 constatava que Espanya és un dels països de la UE on la justícia es percep com a més polititzada. No oblidem els anys de bloqueig del CGPJ o "la puerta de atrás" amb la qual el PP controlaria la Sala Segona del Suprem, segons famoses paraules d’Ignacio Cosidó. I per reblar el clau, el CIS informa, permanentment, en la mateixa direcció.
Però en el cas de Boye ja no es tracta de percepcions o conclusions lògiques, atès l’historial judicial que ha patit l’independentisme. Són tantes les evidències i tan grolleres que costa entendre com un jutge és capaç de mantenir la inculpació. Per exemple, l’acusació contra Boye se sustenta per la declaració de Manuel Puentes Saavedra, presumpte assassí que, després de 17 mesos empresonat, va rebre una pertinent visita de la policia, va canviar la seva declaració on exculpava l’advocat de tota implicació, i el va inculpar. Casualment, al dia següent sortia en llibertat. La qüestió és encara més greu perquè la policia va trobar tota mena de proves de la implicació de Puentes en un assassinat a Colòmbia, però no les ha tramès al país per mantenir-lo com a testimoni contra Boye.
Notícies relacionadesA partir d’aquí, varen anar sumant despropòsits. Amb l’excusa del testimoni de Puentes, la policia va entrar al despatx de Boye i va intervenir el telèfon mòbil i tot el seu correu professional, del 2008 al 2019, cosa que va comprometre tots els casos que Boye porta com a advocat i posa en risc el secret professional, tant al deixar al descobert dades confidencials dels seus clients, com en indefensió la seva estratègia de defensa. A banda de la vulneració dels seus drets com a advocat, la instrucció també sustenta l’acusació contra Boye en una pretesa reunió el febrer de 2017 per planificar una falsificació documental, però aquesta prova queda fulminada per la geolocalització dels mòbils dels implicats: Sito Miñanco era a Algesires, González Rubio era a Colòmbia i Puentes Saavedra era a Colmenar Viejo, fora de Madrid. També cal afegir que un altre "testimoni" s’ha desdit de la seva inculpació a Boye.
Són tantes i tan barroeres les irregularitats, que organitzacions d’arreu com la Fundació Internacional de Drets Humans, o el Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans, o el relator de l’ONU han expressat la seva estupefacció. Al capdavall, quin advocat es podrà sentir segur després del que està passat amb Boye, sobretot si vol defensar independentistes? Ho ha dit Boye i amb les seves paraules acabo: "Aquesta lluita no és només meva; és una batalla pel dret i la justícia, pels principis que ens han de protegir a tots". Principis que el lawfare converteix en paper mullat" Principis que el lawfare converteix en paper mullat.