La creu de Sant Andreu
La quantitat d’informació no desitjada és ingent a X
Fa dos anys que Elon Musk va adquirir Twitter i en fa un, més o menys, entre una cosa i l’altra, que va decidir canviar el nom de la cosa i hi va col·locar una incògnita. Musk és especialista a batejar invents i fills. De la dotzena que n’ha tingut, n’hi ha que es diuen X AE A-XII Musk, Exa Dark Siderael Musk i Tau Techno Mecanicus Musk, amb la qual cosa podem arribar a la conclusió que hi ha moltes persones al món emprenyades amb Musk, però no n’hi ha cap que ho pugui estar tant com aquests tres infants. Seran multimilionaris, això sí, però sempre recordaran el dia que van ser pensats com si fossin un algoritme i potser passaran pel registre per dir-se David, Leo o Sara.
Tornem al pare de les criatures, però. De la criatura. Aquell Twitter creat el 2006 ha deixat de ser un ocell que piula i s’ha convertit en una arma de destrucció massiva o, segons com es miri, de construcció massiva de mentides, exageracions, exabruptes, insults i fal·làcies. I continua essent, malgrat tot, una font d’informació i un espai de reflexió, encara que ara no estigui de moda parlar-ne així.
La qüestió que hi ha sobre la taula és si fotem el camp o si ens hi quedem. Si ho continuem fent servir com una eina que serveix per a determinades activitats o bé si ho rebutgem perquè l’eina està en mans d’un megalòman presumptuós que vol colonitzar cervells. És una evidència que des que Musk s’ha instal·lat a la plataforma, des que en domina els ressorts, l’acumulació d’informacions no desitjades és ingent. Provenen d’ell mateix, amb una barreja d’insídia, mala fe i humor de baixa estofa, i de tots aquells emissors que ajuden a generar un clima d’extremisme recalcitrant. A més, proliferen (sense saber d’on surten) notícies sobre delictes i catàstrofes, sobre violència desfermada, com si algú hagués tingut la idea de crear un escenari preapocalíptic que només es podrà redreçar amb un decidit, contundent, inevitable retorn a l’autoritarisme, ara grimpant. Diuen que el valor de X ha disminuït en un 80% des que Musk en mou els fils, però el cert és que la influència política, amb la parcel·lació intencionada de les opinions i els comentaris, i la por que la plataforma esdevingui, si és que ja no ho és, una espasa flamígera de l’àngel caigut (és un dir: el dimoni més aviat s’eleva als altars) van en augment. Les reaccions davant la possibilitat de fugida en massa de X són o bé molt serioses o bé molt humorístiques. Hi ha qui ho compara amb un bar de poble. L’amo és un indesitjable i els clients se’n van a un altre bar. Obliden, però, que al poble, ara per ara, només n’hi ha un, de bar: els clients hi van igual i passen de l’amo. N’hi ha que diuen que se’n van perquè això és un intolerable atac a la democràcia i n’hi ha d’altres que defensen que conèixer les actituds dels altres ens explica la condició humana. Sant Andreu va morir en una creu en forma de X. El martiri va durar tres dies, durant els quals el sant va aprofitar per predicar. La creu de Sant Andreu és també un moble que es fa servir molt en pràctiques sadomasoquistes. Que cadascú ho interpreti com vulgui.
