Els fills de Gisèle Pelicot

Els nens estan estudiant l’evolució humana i els pregunten com creuen que serà el següent estadi. Ell diu que l’humanoide, amb un braç robòtic que faci filigranes. Ella diu que és millor no perdre el temps imaginant, que ens extingirem merescudament pel mal que li estem fent al planeta i que tant de bo ens caigui un altre meteorit. "És clar que sí, carinyo. Les dones mai som prou catastrofistes, sempre ens supera la realitat. Fixa’t que la mare volia que guanyés Kamala però ha guanyat Trump". En aquest 25N a les portes, costa buscar un raig d’esperança feminista quan les nord-americanes de tots els colors han votat en massa un octogenari misogin que es vanta de menysprear el sexe enemic, obviant que va ser condemnat penalment per voler silenciar una actriu porno. No obstant, més val matxirulo exhibicionista conegut (en un altre continent) que depredador disfressat de pagafantes per conèixer.

El traïdor Errejón, que ha acabat sortint cames ajudeu-me de la política i del neoliberalisme, ens ha deixat sense un model de nòvio per recomanar a les nostres filles. Serà millor que les noies es posin un d’aquests cascos amb suport de càmera que utilitzen els ciclistes i documentin totes les seves cites, ja que ses senyories tendeixen a no trobar mai prou proves per condemnar un agressor sexual. Una justícia aliada amb les dones, quina fantasia. Abans veurem l’humanoide amb el seu braç robòtic fer-nos un bon tall de mànigues.

Amb els seus vídeos irrefutables segueix el judici de Gisèle Pelicot a França. El cas esborronador de l’home que almenys durant 10 anys va drogar la seva dona, una mestressa de casa que creia portar una vida perfectament normal, perquè dotzenes d’homes la violessin al seu dormitori, ha tingut moments impactants. Millor no parlar dels protagonitzats pels 50 acusats (paios de tota procedència, edat i professió reclutats a internet), quan en la seva defensa asseguraven que ella hi col·laborava i disfrutava, perquè sota els efectes de substàncies tòxiques se la veu somriure a les imatges que el seu marit gravava mentre l’agredien. Millor saltar directament a les declaracions dels fills de Pelicot en la recta final del procés. Ells han acompanyat la seva mare, de 72 anys, durant les sessions a porta oberta que va reclamar amb valentia, "perquè la vergonya canviï de bàndol".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Sortir de la confusió

Les estelles no van sortir al pal

Aquests homes de 50 i 38 anys han exigit que es castigui els violadors de la seva progenitora, i reclamat a l’acusat principal que digui tota la veritat sobre el que va fer a la seva germana, que denuncia que també va patir abusos, però no en té proves. Davant el tribunal han explicat com han hagut d’extirpar la memòria i els records d’aquest monstre que va ser el seu pare, cosa que ha suposat la demolició de facto de la seva família. "Nosaltres no som com tu", li va dirigir un d’ells a Dominique Pelicot. Digui el que digui la sentència, amb aquesta frase Gisèle ja ha guanyat. Alguna cosa deu fer molt bé perquè les estelles no sortissin al pal, perquè els seus fills masculins la creguessin a ella, l’hagin recolzat i reneguin públicament d’una persona i els seus sequaços que encarnen el pitjor del patriarcat i el masclisme. En el seu al·legat final, la víctima d’aquesta violència inimaginable va voler explicar que no es canvia de cognom perquè els seus nets que es diuen igual puguin sentir-se més orgullosos d’ella que avergonyits per ell. Un llegat d’amor i valor perquè alguna cosa canviï, fill a fill.