¿Tots malament, tret d’Abascal?
Sánchez arrossega la creu de la baralla amb els seus socis pels impostos i Feijóo surt malparat de València i de l’intent de veto a Teresa Ribera a Europa
La gran crispació que domina Espanya està danyant els partits tradicionals i impulsant l’extrema dreta. ¿Poden perdre Sánchez, Feijóo i Teresa Ribera i sortir-ne beneficiat Santiago Abascal?
Sánchez, que governa, és el primer damnificat. Els greus xocs sobre la reforma fiscal que acompanya la norma europea de l’impost del 15% a les grans empreses demostren que la coalició de la investidura del 2023 està moribunda. El Govern –com altres europeus– necessita recaptar més per baixar el dèficit i el deute públic, procurant –com altres europeus– gravar alguna cosa als més acabalats per no disparar el malestar social. Per això volia mantenir l’impost extraordinari a la banca i les elèctriques de fa dos anys.
Però va haver d’oblidar-se de les energètiques pel seu "avís" d’"externalitzar" inversions. I a més no podia ser aprovat perquè Junts i el PNB no ho votarien. Va generar així una gran rebel·lió dels seus aliats d’esquerres. No tant perquè el PNB i Junts siguin de centredreta i Bildu i ERC (de vegades) d’extrema esquerra, sinó perquè el PNB i Bildu es disputen Euskadi i Junts i ERC estan en guerra. I perquè Sumar –no un aliat, sinó part del Govern– no vol donar cartes a Podem.
I al voler sortir del laberint el Govern ha sigut incompetent. La vicepresidenta Montero "va compensar" Sumar anul·lant beneficis fiscals a les socimis i gravant les assegurances mèdiques. Dos disbarats que han minvat el seu prestigi, no podien ser empassats pel PNB i Junts i tampoc van apaivagar ERC, Bildu i Podem. Tot va estar a punt d’incendiar-se en la Comissió d’Hisenda de dilluns, però a les dotze de la nit hi va haver armistici.
L’impost a les energètiques desapareixia, però el Govern el reintroduiria (suavitzat) en un posterior decret llei que després podia no ser aprovat si Junts hi votava en contra. ¿Un enganyabadocs? Sí, però també una feble xarxa per afrontar, en el ple d’avui, una llei en la qual Espanya es juga 7.000 milions dels fons europeus.
Però la xarxa té, com a mínim, un forat. Podem no s’ho empassa. Tret que se li "garanteixi" l’impost a les elèctriques. Els altres grups no volen que el Govern caigui (Junts el necessita per a l’amnistia), però Podem pensa en el derrocament cum laude. Que hi hagi eleccions, que Ione Belarra destrossi Yolanda Díaz i aixequi la bandera contra el Govern reaccionari. Si Podem no canvia d’idea pot ser el final –o l’inici del final– de Sánchez.
I Feijóo tampoc està bé. La gestió de la dana ha sigut un desastre. Però no pot fer fora Mazón. No vol admetre que a València el PP no ha encarnat l’eficàcia i tampoc pot destituir-lo, ja que no té majoria –va ser elegit amb els vots de Vox– per nomenar el successor. Va optar doncs, amb xafarranxo de combat, per culpabilitzar la vicepresidenta Teresa Ribera i exigir que no entrés a la Comissió Europea. Manfred Weber i el PPE volen ajudar l’espanyol –un soci rellevant–, però no a costa de trencar el tradicional pacte amb els socialistes i posar en crisi Ursula von der Leyen a l’inici del seu segon mandat. Al final, el PPE votarà Ribera.
Feijóo haurà deixat clar –fatal– que no sap política europea. Potser ha confiat en l’eurodiputat González Pons, intel·ligent però encara més eixelebrat. Surt malparat de València i d’Europa. ¿Li interessen avui unes eleccions?
Però Ribera… tampoc. L’incident no l’ajudarà a avançar en la transició ecològica, que topa amb molts desafiaments. No només pel PPE, sinó també pels agricultors i moltes indústries com l’automòbil.
Notícies relacionadesI els mals del PSOE i el PP són vitamines per a Vox, tercer partit a totes les enquestes que pot capitalitzar el difús malestar. A més, la victòria de Trump li dona força. Moral i material. I diumenge passat –la premsa espanyola gairebé ho va ignorar– va ser elegit president de Patriotes, el partit d’extrema dreta, impulsat per Orbán, que amb 86 escons és el tercer grup parlamentari europeu. I entre els socis del qual hi ha els partits més votats a França, Àustria, Hongria i Txèquia. Hi ha un món que aposta per Abascal, que potser no dona la talla. No és Marine Le Pen.
A part de Trump, mal gust de boca. ¿Deu ser cert que un pessimista és només un optimista ben informat? No puc creure-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.