Res és el que sembla
¿Per què puja l’aigua a Barcelona?
Amb l’actual pluviometria, uns segles enrere, l’àrea de Barcelona s’estaria despoblant gradualment per la falta d’aigua potable. No ho fa perquè disposem d’un potent sistema d’embassaments a les conques interiors, perquè cada vegada la utilitzem d’una manera més eficient i perquè, aproximadament, el 40% de l’aigua que utilitzem és regenerada, forma part d’un cicle tancat, circular, cada cop més ampli i perfeccionat. Això, lògicament té uns costos. Des de fa més de 150 anys, l’aigua de Barcelona funciona en règim de concessió i l’opera la companyia Aigües de Barcelona, que ha engendrat a la seva ombra una multinacional que li permet fer economia d’escala amb les millores que implanta aquí.
Aquest any, el preu de l’aigua augmentarà de nou a l’àrea de Barcelona, en aquesta ocasió entre dos i tres euros al mes per família. La meitat del que va pujar l’any passat, però encara per sobre de la inflació. La raó és la mateixa, la necessitat de finançar infraestructures per millorar aquest cicle de l’aigua i evitar la falta de proveïment que provocaria l’evolució de la pluviometria. Es podria optar per un sistema de gestió directa, però la majoria de les forces polítiques no estan per aquest model, que, entre altres coses, obligaria a compensar milionàriament els actuals concessionaris per recuperar les instal·lacions. El consens polític i social és que es fiscalitzi la gestió per evitar abusos, que es tingui un ampli programa d’ajudes als col·lectius vulnerables i que el cost s’acosti al nivell de consum de cada llar. I més el racional és mantenir, ara que la sequera remet, les inversions raonables perquè no es repeteixi l’angoixa d’uns mesos enrere.
La transparència i el rigor en la gestió són tan decisius en aquest assumpte com la capacitat de desenvolupar innovacions tecnològiques que evitin la despoblació de Barcelona. És lògic no espatllar el que funciona i que només es vol combatre per prejudicis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
