Una perillosa escalada en espera de Trump

El brusc canvi d’actitud de l’Administració de Biden, que fins ara s’havia negat a l’ús de míssils de llarg abast, fa que la majoria dels analistes militars pensin en una decisió destinada a proporcionar a Kíiv una posició de força en cas de negociacions afavorides per Donald Trump. Tot i que Zelenski hagi felicitat el republicà per la seva victòria, els ucraïnesos temen un acord precipitat que els obligui a concessions humiliants al Donbàs. Per a això, aspiren a utilitzar com a moneda de canvi les posicions que han conquerit a la província russa de Kursk. Per la seva banda, Putin tem que un acord de pau precipitat no reculli clarament la superioritat que creu tenir, i prossegueix els seus avanços en altres zones del país. Tots dos, Putin i Zelenski, necessiten arribar a la hipotètica taula de negociacions, d’aquí dos mesos, sense perdre posicions i si és possible havent recuperat terreny.

Les guerres que no tenen un vencedor clar acostumen a experimentar aquesta recrudescència a les portes d’eventuals negociacions. En aquest sentit, i des d’una política europea de defensa de la sobirania d’Ucraïna, es poden entendre els esforços de Kíiv per respondre a la recrudescència de l’agressió russa amb mitjans que permetin castigar les bases militars des de les quals Ucraïna està sent bombardejada sense pietat. La condició de Rússia com a potència nuclear no pot ser un xec en blanc per ocupar un país sobirà com Ucraïna, que està en un procés d’acostament a la Unió Europea. Ni poden recaure en aquesta les advertències de no creuar línies vermelles cada vegada que és Putin qui fa un pas en l’escalada del conflicte i la seva internacionalització, com ho és sens dubte implicar contingents militars d’un tercer país o amenaçar, com va fer ahir, d’atacar instal·lacions militars dels països subministradors d’armament a Ucraïna. No obstant, Occident també ha de mesurar les seves forces a favor de l’estabilitat d’un escenari internacional ja per si mateix complex.