Que sàpiga gestionar
La política no pot ser només dels que escalen en un partit
La gran il·lusió i el gran actiu de la carrera política és que pot i ha d’estar oberta a qualsevol que tingui com a vocació servir els ciutadans. Acadèmics de prestigi, empresaris, metges, professionals de la banca d’inversió, esportistes, astronautes, militars i fins i tot ¡periodistes! La llista de personalitats de l’àmbit civil que un dia traspassen el mur polític és molt àmplia en tots els nivells. I que benvinguts siguin. Després ja serà la societat qui passi els comptes de la seva efectivitat i treball. La història ha demostrat que alguns dels millors en la seva especialitat poden ser polítics desastrosos.
El general Dwight Eisenhower va ser president dels Estats Units; el banquer Mario Draghi, primer ministre d’Itàlia, i el periodista Carles Puigdemont va arribar a ser, per destins de la història, alcalde de Girona i president de la Generalitat. I així ens va anar. Un dels economistes catalans més prestigiosos, Andreu Mas-Colell, va ser conseller en diferents èpoques del Govern català. Un excap d’Estat Gran de la Defensa, Julio Rodríguez, va entrar en la política amb Podem, i un exentrenador de bàsquet, Pepu Hernández, candidat a l’alcaldia de Madrid pel PSOE. L’empresària Cristina Garmendia va ser la ministra més destacada del Govern de Zapatero. I Luis de Guindos, procedent del banc fallit Lehman Brothers, va ser ministre d’Economia amb Mariano Rajoy per acabar sent vicepresident del Banc Central Europeu. L’astronauta Pedro Duque no passarà a la història per haver sigut el més brillant dels ministres del Govern Sánchez. ¿Qui no recorda l’epidemiòleg Fernando Simón, que va liderar el combat contra la pandèmia?
Notícies relacionadesLa política no ha de ser una carrera limitada als que comencen de regidors en un ajuntament i escalen posicions en l’aparell del partit fins que un dia arriben a ser presidents de la seva comunitat autònoma o del Govern. Hi ha hagut molts bons polítics professionals, incorruptibles i eficients. Un excel·lent alcalde també pot acabar sent un gran president autonòmic. Que hi hagi en la societat un caldo de cultiu de desprestigi contra uns quants polítics no ha de desmerèixer les capacitats de la gran majoria. Els casos Bárcenas i el que vingui del cas Koldo/Ábalos/Aldama no pot enfosquir la política en general.
Enmig de les tràgiques conseqüències de la dana, amb les seves responsabilitats, errors i dinars, aplaudeixo qui va recomanar el prestigiós tinent general Francisco José Gan Pampols com a vicepresident, responsable de la reconstrucció, de la Comunitat Valenciana. Pel seu currículum, és el company perfecte per anar-se’n a una expedició d’alt risc. El seu nomenament és un signe de normalitat democràtica que no posa en dubte la política. Al contrari: la reforça.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
