Violència sexual
El teu nom és meu
Ja és l’innominable. No només per la perversió insuportable dels seus actes, sinó perquè la seva víctima –heroïna d’aquesta tragèdia– s’ha imposat fins i tot en la paraula que l’anomena. Ja no és res. Ja no és ningú. "¿Per què continua portant el cognom d’aquest home després del patiment que li va causar?", va preguntar la defensa d’un dels acusats a Gisèle Pelicot, potser creient haver trobat una esquerda en la pètria valentia de la dona. "A partir d’avui, Pelicot serà la senyora Pelicot i no el senyor Pelicot", va afirmar ella. Pedra guanya tisores. La víctima apropiant-se del nom de la vergonya i transformant-lo en sinònim d’honor i dignitat. Una herència per als seus nets, va dir. També un ensenyament, un símbol per a tothom.
El judici ja arriba a la seva fi. Pelicot –Gisèle, a partir d’ara l’única digna de la parella de ser anomenada– va ser sotmesa sota la sedació, però per decisió pròpia es va negar a quedar en la memòria col·lectiva com un objecte vexat i desconegut. Ha mostrat el seu rostre, s’ha apropiat del nom i ha sigut capaç de reclamar justícia per a un cos vexat centenars de vegades. La resistència de la vulnerabilitat. Davant seu, cinquanta homes que la van violar convidats pel marit. No es coneixien entre ells, però van acceptar prestar-se al joc pervers de la lògica patriarcal. Per a ells, la complicitat i fins i tot la solidaritat. Per a la dona, la submissió i marginació en la presa de decisions.
Les agressions sexuals ateses a l’Hospital Clínic de Barcelona (referent en aquest àmbit per a víctimes més grans de 16 anys), han augmentat un 12% aquest 2024. El 88% de les víctimes ateses han sigut dones, un 12% homes. El 10% de les agressions han sigut grupals. Any rere any, creix la violència sexual. En un món paral·lel, el 54% dels homes joves catalans creuen que el feminisme "ha anat massa lluny", segons el CEO. En el judici, Pélicot es va acollir al lema "La vergonya ha de canviar de bàndol". Seria més fàcil si tots els homes sumessin la seva complicitat i solidaritat a l’afany.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
