Les bombes cauen a prop

Un home vidu i les seves dues filles, una universitària i l’altra batxillera, estan de mudança. Al cap de 15 anys de la mort de la mare i dona, el pare s’ha enamorat d’una altra dona. Junts, amb els fills d’ella, són set, però han esperat que el més gran se n’anés a estudiar fora per buscar un pis per conviure amb menys habitacions. Tots dos tenen una bona feina i es poden permetre certa comoditat. Després de buscar molt, van a parar a un pis de 160 metres. Hauran de fer algun encaix estrany d’habitacions entre germanastres fins que s’independitzi la pròxima, però la il·lusió per construir una llar pot amb tot.

Se senten afortunats. No poden comptar amb el lloguer del pis que deixa ell perquè amb el límit de preus els queda una quantitat que no arriba a cobrir la seva part del nou lloguer. Com que és un pis, el nou, de més de 150 metres, no té límit. Però la vida els ha anat bé, estan il·lusionats i poden fer l’esforç, malgrat que critiquen molt la mesura. No se senten especuladors ni rics, i afirmen que no haurien de rebre el tracte dels grans tenidors. Ell va comprar el seu pis fa 25 anys i no se n’ha mogut en tot aquest temps. Diu que n’hauria de poder treure més, del lloguer.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Per una qüestió de classe o de mirada no cau a queixar-se que el propietari del nou pis de més de 150 metres s’escaqueja del límit. El malestar cap a les mesures de control ha arrelat, ja que els afecta directament. Però una de les filles, la més gran, estudiant d’Econòmiques, un dia planteja: si apuges el preu del lloguer del nostre pis a algú com jo, quan acabi la carrera, no podrà pagar-lo. Em tindràs vivint aquí fins als 30.

A alguns els podria fer la sensació que allò dels lloguers que veurem no els pertany, que és cosa de gent amb altres problemes com la falta de feina i la pobresa, i per això no s’hi impliquen. S’equivoquen. Els problemes d’accés a la vivenda són cosa de bona part de la població, i és com passa a certa edat amb les malalties: les bombes cauen cada vegada més a prop. Potser les solucions no són les adequades, però hi ha una necessitat imperant de protegir-se per al present i per al futur.