Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Els furts sense violència són dels delictes que generen més sensació d’inseguretat. Especialment quan hi ha individus que fan d’això la seva forma de vida, com va explicitar una sentència recent a Barcelona. Els partidaris de pagar els mínims impostos possibles o d’eludir-los acostumen a centrar el combat contra aquesta xacra social en la demanda de canvis legislatius per endurir les penes. S’hi havia de fer alguna i es va fer perquè la policia pugui acumular aquestes acusacions per enviar a la presó aquests professionals. Però l’increment de la tipificació per acumulació no serveix de res si els jutjats col·lapsen. També a Barcelona, els judicis ràpids triguen 18 mesos a celebrar-se. Seria gairebé un acudit si no fos perquè és una tragèdia. Els agents policials s’arriben a desanimar davant d’aquesta burla, com explicava aquesta setmana a l’Afterwork d’EL PERIÓDICO l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós. Aquest col·lapse judicial s’explica per dues causes: l’excessiu nombre de vacants als jutjats de Barcelona i l’escassetat de jutjats.

La reunió d’ahir entre els presidents Sánchez i Illa va ser una autèntica fita històrica perquè van plantejar una bateria de mesures per agilitzar els judicis contra els multireincidents. Caldrà monitoritzar-los perquè no sigui un simple anunci públic i tingui una concreció darrere, especialment si s’aconsegueixen aprovar els pressupostos tant aquí com allà. Aquest és un camí més llarg que el de les modificacions legislatives, que ja són llargues per si mateixes. Però és molt més eficaç tot i que no permeti tallar cintes immediatament, són solucions que superen el marc d’una legislatura. Només ens queda esperar que aquest compromís tingui la seva corresponent translació pressupostària i que els grups que s’omplen la boca de la paraula Catalunya el recolzin en el seu moment tant al Parlament com al Congrés. Si els governs agafen el camí lent però eficaç, l’oposició podrà ser qui en culli els fruits.