El plàtan més car del món
La obra del artista Maurizio Cattelan se denomina Comedian /
La sala de subhastes Sotheby’s ha venut un trist plàtan, ni tan sols de les Canàries, per 6,2 milions de dòlars. Es tracta d’una obra de l’artista conceptual Maurizio Cattelan titulada Comediant, que ja va suscitar enrenou quan es va presentar a la fira Miami Art Basel el 2019: una banana corrent enganxada a la paret amb cinta americana i un certificat d’autenticitat que aconsella canviar la peça de fruita una vegada a la setmana per evitar la podridura. Si en aquella ocasió les tres edicions originals de Comediant van recaptar quantitats modestes, entre 108.000 i 137.000 dòlars, la licitació d’aquest dimecres a Nova York ha arribat a una xifra escandalosament milionària, que pagarà un inversor xinès de criptomonedes. O sigui, fum sobre fum, sospirs d’unicorn embotellats. Justin Sun, que així es diu el comprador, assegura que li interessava l’obra perquè "representa un fenomen cultural que connecta el món de l’art, els mems i la comunitat cripto". I diu tan tranquil que es disposa a menjar-se el plàtan. Pel que sembla, es manté vigent el vell debat que va obrir el 1917 l’urinari de Marcel Duchamp: "Els vaig llançar al cap un urinari com a provocació i ara resulta que admiren la seva bellesa estètica".
¿És la banana un artifici sublim o una immensa presa de pèl? Quan l’obra en qüestió va debutar a la fira de Miami, un crític va escriure a The New York Times que el títol Comediant era pura ironia, ja que Cattelan, "com els millors pallassos, és un tràgic que fa de les nostres certeses una cosa tan relliscosa com una pell de plàtan". Sens dubte, l’artista italià és un mestre eminent de la provocació.Un cop el van convidar a exposar en solitari a Bolonya i angoixat, paralitzat pel pànic escènic, no se li va acudir res millor que deixar la galeria buida, tancar la porta i penjar un cartell de plexiglàs que deia "Torno subito" ("Ara torno"), com si hagués sortit cinc minuts a prendre un cafè.
Notícies relacionadesSeves són també escultures polèmiques com la del papa Wojtyla enderrocat per un meteorit; un vàter d’or; Hitler agenollat i amb les mans enllaçades en oració; una mà immensa de marbre amb el dit del mig aixecat fent la figa, exposada davant la seu de la Borsa de Milà, i tres ninots nen penjats en un roure. Segons Cattelan, l’última creació pretenia incidir en la violència que ens envolta i compartir un senyal per al respecte de la infància. Home, com a reflexió no mata. ¿Que potser el veritable art està en com fer diners?
No sé si un pot continuar interpretant el paper de bufó de la cort quan està muntat en el dòlar i en la cúspide de l’èxit. Però també l’argument podria girar-se com un mitjó: si la funció de l’artista és plantejar preguntes, que no respondre-les, si aspira a transmetre idees i missatges a fi de provocar reaccions, llavors aquesta època que ens ha tocat viure té el millor art possible, el que li correspon. Narcisista, trasbalsat i ebri d’ansietat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
