La Gisèle i el cognom
Quan es van saber els primers detalls de l’horripilant història de Gisèle Pelicot, molts mitjans i comentaristes van optar per parlar de Gisèle P., en un intent lloable d’amagar el cognom de la víctima, tot i que era fàcil deduir que la P volia dir Pelicot, perquè ja sabíem el del sàtrapa violador. En aquells primers dies, es va iniciar un debat sobre el fet que la Gisèle, ja divorciada, mantingués el llinatge de qui durant gairebé 10 anys la va sotmetre a les esgarrifoses escenes que coneixem. Una hipòtesi és que ella volia que el seu nom de soltera quedés al marge de l’atenció mediàtica i que ja el recuperaria una vegada se sabés el veredicte. Però la Gisèle, en la decisió més valenta de totes, la que ha marcat el cas i l’ha convertit en un símbol de lluita contra la ignomínia i la foscor ("ja és hora que la vergonya canviï de bàndol") va decidir que tot el procés fos públic i que tothom sabés que no es tractava només d’una tal P.
Adoptar el cognom del marit, a França, és el reducte d’una tradició masclista (passar a ser "propietat" de l’home), que no va tenir una contrapartida legal fins al 2013, quan una llei va estipular que els homes podien tenir, de casats, el cognom de la dona. Una enquesta de Le Monde llavors va ser demolidora. Els que optaven per això eren vistos com uns calçasses. La jurisprudència encara opina que passar a dir-se com l’home és un dret de la dona.
¿Per què Gisèle Pelicot encara s’anomena així? En l’última declaració davant el jutjat, responent a una trampa conceptual de la defensa, la Gisèle ha protagonitzat un altre pas de rosca al relat. "Vull que els meus nets se sentin orgullosos de la seva àvia: a partir d’ara Pelicot serà la senyora Pelicot i no el senyor Pelicot. No passaran vergonya per això". El gest té una transcendència singular i demostra una enteresa que ens informa d’una actitud valerosa, més enllà del seu cas. Envia el seu agressor a l’infern d’aquells sense nom. És ella, la víctima, qui remou el sentit de la història i qui decideix com es diuen les coses.
