Obligació legal i imperatiu ètic
És urgent redoblar els esforços i avançar en la implementació de polítiques més efectives
Obligació legal i imperatiu ètic
El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona es commemora aquest any coincidint amb el desè aniversari de l’adhesió d’Espanya al Conveni d’Istanbul, el primer tractat internacional vinculant que comminava als estats a l’impuls legislatiu i social en la lluita contra un malament endèmic que atempta directament contra els més fonamentals Drets Humans: la vida i la dignitat. Per donar compliment a l’esperit d’aquesta norma, Espanya va respondre adaptant i consolidant la llei integral contra la violència de gènere del 2004, un model pioner basat en la prevenció, la protecció, la recuperació de la víctima i la persecució del delicte. En consonància, es va ampliar el concepte de violència masclista a les dones sotmeses a l’esclavitud del tràfic, l’explotació, l’assetjament i l’agressió sexual, així com a aquelles que patissin mutilació genital i matrimoni i esterilitzacions forçoses.
Una dècada després d’aquest acord, fins i tot malgrat els esforços, les xifres oficials, que van començar a registrar-se el 2003, són esgarrifoses: 1.285 dones han sigut assassinades per violència masclista, 40 d’elles aquest any. Li hem de sumar els milers de denúncies per maltractament i agressions, que revelen la urgència de reforçar les mesures adoptades i avançar cap a un encara necessari canvi social.
En aquest context, la nova directiva europea per prevenir i combatre la violència contra les dones i la violència domèstica, aprovada pel Parlament Europeu l’abril del 2024, i que Espanya ha de traslladar, representa una oportunitat clau, ja que introdueix mesures innovadores que amplien les perspectives d’empara i anticipació. Així, incorpora el reconeixement de la violència digital com una amenaça emergent, la definició de la violència econòmica com una modalitat específica d’agressió i la consideració de la violència vicaria, que en l’actualitat suposa una de les més esquinçadores formes de violència contra les dones i els seus fills i filles.
La normativa busca, també, una harmonització entre els estats membre per millorar la persecució d’aquests delictes i garantir una resposta uniforme, especialment davant les noves maneres de maltractament sorgides en paral·lel al progrés tecnològic, com són el ciberassetjament o la difusió no consentida de continguts íntims, pràctiques que representen noves maneres de control i agressió que amplifiquen el mal psicològic i social a les víctimes.
Així doncs, la seva implementació amb agilitat i eficàcia és fonamental, com també ho és avançar cap a una transformació cultural que faci caure les bases patriarcals que perpetuen aquesta dinàmica opressiva. És prioritari centrar-se en la prevenció, la detecció primerenca i la protecció integral, cosa que requereix un enfocament conjunt que involucri institucions i la ciutadania.
Davant aquest desafiament, l’Ajuntament de Barcelona centra la seva campanya en les agressions masclistes en espais públics. Sota el lema No estàs sola. Ets a Barcelona busca transmetre un missatge d’unitat i fortalesa, visibilitzant les xarxes de suport i els recursos disponibles per a les víctimes.
Hem d’actuar amb contundència i en col·laboració amb els diferents operadors jurídics i socials, ja que estem davant una realitat cada vegada més urgent: el 79,3% de les dones a Catalunya han patit violència de gènere en algun moment de les seves vides, segons el Departament d’Interior.
Notícies relacionadesAquestes dades evidencien la urgència de redoblar els esforços i avançar en la implementació de polítiques més efectives, ja que la inacció davant aquesta realitat té conseqüències devastadores: la pèrdua de la vida de dones, nenes i nens, així com el profund patiment i les irreparables seqüeles per a les seves famílies.
En aquest 25N reafirmem, una vegada més, el nostre compromís infrangible de construir una societat lliure de violències, en la qual ser dona no impliqui vulnerabilitat ni cap restricció i en què cada vida sigui respectada i protegida amb la dignitat que li correspon. L’eliminació absoluta de la violència de gènere no és només una obligació legal, sinó una necessitat ètica i humana que ha d’inspirar i guiar cada una de les nostres accions, protegida amb la dignitat que li correspon.
