Quan l’antipolítica vesteix d’uniforme
D’acord, no hi ha soroll de sabres ni sospita d’incompetència. Res d’això acompanya el nomenament d’un tinent general en la reserva com a vicepresident per a la Reconstrucció de València. Però la seva elecció per Carlos Mazón i, sobretot, les condicions d’acceptació de Gan Pampols tenen un tuf populista que mareja. Com va assenyalar Juan R. Gil en aquest diari: "El missatge polític que amb aquest nomenament s’envia és, com a mínim, delicat: demostrada la ineptitud dels civils, que vingui un militar".
La dana s’ha emportat vides, cases, empreses i afanys. A escala política, també ha sigut devastadora. Regirant-se al llot, paràsits de totes les menes han volgut fer negoci de la tragèdia. Des d’agitadors que han encoratjat la notícia falsa d’un pàrquing convertit en una enorme fossa comuna fins al fatxenda d’Alvise disfressat de militar mirant de colar-se al pavelló on descansaven policies i bombers. Tones de roïndat llançades sobre les institucions per transmetre el missatge d’estat fallit. Un insult que, col·lectivament, no ens mereixem.
"Diu que no acceptarà directrius polítiques, ¿tampoc del president de la Generalitat?", va preguntar el diari Levante a Pampols. "Que afectin la reconstrucció, no. Ha sigut la condició bàsica", va respondre el militar, "quan els tècnics [...] estableixen quina és la millor opció per desenvolupar un projecte, no hi pot haver una interferència de caràcter polític". ¿De veritat? ¿Ara coquetegem amb la tecnocràcia? Vaja. Qualsevol decisió que es prengui en la reconstrucció serà política. S’assenyalaran prioritats, pressupostos i empreses que la portaran a terme. Es prendran decisions davant imprevistos, s’elegiran persones per a cada pas. No hi ha asèpsia. També l’exhibició de no acceptar directrius polítiques és tota una declaració política. I de la pitjor: jo no em taco, jo no soc com ells, jo sé el que és bo per al poble, la pàtria per sobre... ¡Uf!
Notícies relacionadesDesprestigiar la classe política, caure en hipèrboles trasbalsades, encoratjar l’odi envers governs elegits democràticament i denigrar el vot té premi. N’és un exemple Trump. I, si excavem en la història, ens sortiran morts que no volem ressuscitar. "No se sap què és pitjor, si la porqueria demagògica de les esquerres, en la qual no hi ha grapejada estupidesa que no es proclami com a troballa, o la patrioteria dretana, que es complau, a força de vulgaritat, a fer repel·lent el que enalteix": José Antonio Primo de Rivera.
Política és l’activitat que, seguint regles acordades, permet reconèixer-nos entre els diferents, habilita el diàleg i possibilita els acords. És una conversa interminable en la qual tots cabem, perquè el que s’hi decideix ens afecta a tots. Però la política trontolla arreu del món i, aquí i allà, afloren diferents formes d’autoritarisme. Superherois sense capes i antisistema de l’elit recorren les passarel·les del moment. És antipolítica, tot i que vesteixi d’uniforme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
