Seguretat en patinet
La incorporació massiva dels vehicles de mobilitat personal (VMP), essencialment patinets elèctrics, ha incorporat un protagonista més en la mobilitat urbana. Com ha passat amb la tornada del tramvia o de la bicicleta com a mitjans de transport, o la multiplicació dels serveis de repartiment a domicili, la seva irrupció ha exigit dibuixar noves regles i crear nous hàbits d’ús i convivència amb altres mitjans de transport i vianants, a més de redibuixar físicament les nostres ciutats. És un procés d’adaptació positiu, que en general fa l’espai urbà una cosa molt més habitable, saludable i sostenible del que va ser en els anys de la motorització massiva, però en el qual la realitat de l’ús ha anat sempre per davant de la norma i de l’educació viària dels seus usuaris.
En el cas de les bicicletes i encara de manera més destacada del patinet, s’ha posat sovint l’èmfasi a evitar que es converteixin en un factor de risc per als vianants. I les ordenances de circulació municipals, com que està a punt d’aprovar l’Ajuntament de Barcelona, procuren garantir-ho exiliant progressivament els VMP de les voreres i limitant-ne l’àmbit als carrils bici i carrers on la resta de vehicles poden circular de 10 a 30 km/h, però amb una limitació de velocitat més gran en el seu cas. Aquestes normatives, i les de caràcter estatal que en prohibeixen l’ús en vies interurbanes i travessies, amb tot, busquen també vetllar per la seguretat dels seus usuaris.
Els diferents cossos policials alerten de la sensació de "falsa seguretat" dels conductors de patinets elèctrics. Els VMP són una forma de mobilitat no contaminant, una alternativa barata a la moto i més convenient al transport col·lectiu allà on aquest no arriba, o a la bicicleta per a segons quins trajectes o condicions físiques personals. El patinet elèctric ha ofert una solució assequible a usuaris amb recursos econòmics limitats i ha de ser considerat com un vehicle, subjecte a normes de circulació i en un futur pròxim a homologació i segur. Però no és un succedani d’una moto tot i que alguns dels seus conductors es comportin com si ho fos, i això es demostra en la tipologia d’accidents que pateixen aquests vehicles amb una estabilitat mínima a alta velocitat. Una frenada en sec o un sot que serien assumibles fins i tot en un altre vehicle de dues rodes poden acabar amb lesions greus o molt greus, com les que avui expliquem, que atenen de manera creixent institucions especialitzades en traumes cerebrals i medul·lar com l’Institut Guttmann. Un altre factor de risc és la circulació per carretera o vies inadequades (túnels urbans, travessies), davant la qual cosa Mossos i policies locals han incrementat la sanció i les accions informatives. Aquest ús irregular ha crescut amb la prohibició d’accés amb patinets al transport públic: una forma de desplaçament multimodal que el control més gran de les condicions de seguretat dels patinets hauria d’ajudar a recuperar. Això no serveix d’excusa per a la indisciplina viària. Però seria més fàcil imposar-la a partir de la claredat sobre què està permès i què no. Que els diferents municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona harmonitzin les seves respectives normatives de circulació seria un pas adequat perquè les campanyes d’informació i disciplina viària siguin efectives.
