Editorial
Dos catalans de l’any i de sempre
Estopa ha portat un esperit de barri combatiu, de reivindicació d’una Catalunya mestissa i diversa´.
El palmarès del Català de l’Any, el premi instaurat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per reconèixer la trajectòria de figures clau en la nostra contemporaneïtat, es va iniciar l’any 2000 amb un homenatge pòstum a Ernest Lluch, que acabava de ser assassinat per ETA. Era, d’entrada, una declaració de principis. El Català de l’Any es concediria a tots aquells i aquelles que no només destacaven per la seva trajectòria personal i professional, sinó que també servien d’exemple per a una societat més lliure, més justa, més progressista.
Al llarg d’aquests 24 anys, el premi ha recaigut en persones de l’àmbit de la política, de la ciència i la investigació, de la comunicació, de l’esport, de la gastronomia, del món de l’espectacle, de la cooperació, de l’entramat social i col·laboratiu, de l’activisme social, de la lluita contra el feixisme o de l’art. Un escenari variat que es resumeix en un sol concepte: l’aportació decisiva de totes aquestes personalitats a la història recent de Catalunya.
Ahir, EL PERIÓDICO va concedir el guardó del 2024 al grup Estopa, el 25è aniversari de la seva fundació. Un premi del tot merescut, just i necessari, no només per l’interès musical del duo dels germans David i José Muñoz, per la seva projecció nacional i internacional, pels seus repetits èxits, sinó també per tots els valors que representen, presents en la seva trajectòria des dels inicis.
Estopa, el primer conjunt musical espanyol capaç d’omplir l’Estadi Olímpic (en el ja mític concert del 10 de juliol passat), ha destacat per la seva qualitat, per la seva música i les seves lletres, des de les cançons costumistes, a peu de carrer, reflectint el sentiment popular, fins a les més sentimentals o de crítica social, passant per les que s’han convertit en himnes intergeneracionals. A més, han sigut, i continuen sent, exemple d’integració i de fidelitat a uns orígens. Com ha declarat l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, es tracta d’"una història d’autenticitat i d’esforç, la història de la majoria de nosaltres". Estopa, des dels seus inicis a la plaça de Catalunya de Cornellà, des del bar La Española dels seus pares, emigrants extremenys, des dels seus primers èxits i fins avui mateix, han portat el nom del Baix Llobregat a tot arreu. Però no només el nom, sinó un esperit de barri combatiu, de gent treballadora i senzilla, de reivindicació d’una Catalunya mestissa i diversa, a partir de la normalitat i d’una manera de fer les coses allunyada de les modes i els fastos de la indústria. Estopa és una història feliç de dos germans que conjunten ànima i sentiment, de les seves famílies i el seu entorn, de les seves arrels. Vint-i-cinc anys després continuen conservant l’energia inicial sense perdre gens la seva qualitat i la seva popularitat.
Aquest diumenge, Cornellà els va rendir homenatge a la mateixa plaça de Catalunya on cantaven com a joves insurrectes abans de la fama. Una estàtua de bronze en un banc dona fe de la seva història. Com va dir el poeta llatí Horaci, ells també han aixecat un monument més durador que el bronze. El de la seva música, el del seu exemple, el del seu compromís, ara reconegut per EL PERIÓDICO.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.