Electricitat
El diferencial
Caja de diferenciales de la luz /
Vaig llegir, no recordo on, l’expressió sobrecàrrega cognitiva i la vaig passar per alt. Després, a l’alta nit, vaig despertar alertat per un gemec procedent de l’interior de les parets de la casa. Em vaig aixecar, vaig anar al lavabo, vaig aplicar l’orella a les rajoles i vaig sentir un moviment com de circulació sanguínia. És l’aigua, vaig pensar, al moure’s per les canonades. Però perquè l’aigua es mogués hi devia haver una aixeta oberta. Vaig revisar totes les aixetes i tots els radiadors de la calefacció sense trobar-hi cap fuga. El gemec continuava, no obstant, com si la casa tingués una vida secreta.
Vaig tornar al llit i va ser llavors quan em va venir a la memòria el sintagma sobrecàrrega cognitiva. ¿Superava la informació que rebia el meu cervell la meva capacitat per processar-la? ¿Rebia jo al cap de la jornada més estímuls dels que podia assimilar? Sense cap dubte, sí. I aquest, el de l’aigua circulant secretament per la fontaneria de la vivenda a altes hores de la nit, era un d’aquests estímuls. La setmana anterior se me n’havia anat la llum per tenir la planxa i un calefactor encesos alhora. M’ho va dir un amic electricista a qui vaig trucar per demanar-li consell:
–El circuit està sobrecarregat. Si no contractes més watts, et saltarà el diferencial contínuament.
–¿Per què li dieu diferencial? –li vaig preguntar.
–Perquè compara la quantitat de corrent que entra al circuit amb la que en surt. En condicions normals, són iguals. Quan són diferents, el diferencial desconnecta automàticament el circuit.
Ignorava que el corrent entrava i sortia (creia que només entrava), per la qual cosa tampoc vaig entendre el que volia dir-me, però vaig fingir que sí per evitar una sobrecàrrega cognitiva, ja que també dins del meu cap hi ha un diferencial que salta si la quantitat d’informació que entra és més gran que la que surt. Quan el diferencial encefàlic salta, em prenc un ansiolític i es recompon. Però no puc estar prenent ansiolítics tot el temps. Això és el que vaig pensar al llit, després d’haver sentit la circulació sanguínia de darrere de les parets, tot i que mentre ho pensava estava traient una píndola del blíster (m’encanta, per cert, aquesta paraula, blíster).
