Anomenem-les nenes

Amb deu segons n’hi va haver prou per desactivar els centenars de manifestacions, dotzenes de taules rodones i entregues de premis del 25N, el dia per postergar un any més l’erradicació de la violència contra les dones. Deu segons estrepitosos contra tots els minuts de silenci que ni serveixen per a res ni ho pretenen. Un sospir, el que es triga a llegir aquest titular d’una notícia esdevinguda la vigília: "Mor apunyalada a Oriola una jove de 15 anys, a mans presumptament de la seva exparella de 17". Ni jove, ni exparella. Una femella humana de 15 anys és una nena, i mai pot tenir una relació de parella amb el xaval amb qui ximpleja al sortir de classe, a quart de la secundària obligatòria. Almenys en la nostra societat avançada del segle XXI i en la nostra cultura, que per sort ja no permet matrimonis infantils ni converteix en adulta una nena quan li baixa la primera regla. Es deia Cloe i va tallar amb el Samuel, anomenat Rayo. Els amics de l’institut no s’expliquen què va poder passar, tenien els seus problemes, ell era un tio tranquil, creuen que es va assabentar d’una infidelitat. Van quedar per parlar i li va llescar el coll amb un ganivet en un carreró. Ella es va arrossegar moribunda fins a casa del seu germà, que la va portar a l’hospital on va morir. La jove, la dona de 15 anys, l’adolescent, deien les notícies. Convé repetir sense desmai que el masclisme s’ha endut una nena. Una cria. Una nena indefensa. La petita d’uns pares. El masclisme infanticida veu un ésser humà femení i tingui l’edat que tingui interpreta una propietat usable o pitjor, d’un sol ús. O meva o de ningú. Abans que la ministra d’Igualtat, hauria de donar la cara la ministra de la Infància, que ni hi és ni se l’espera, ni en aquest cas ni en l’horrible escalada de crims contra nens que s’ha produït aquest any, almenys nou assassinats en mans dels seus progenitors i avis. Està ocupada amb allò del vot als 16, només que la Cloe no complirà aquesta edat preciosa i no tornarà a prendre una decisió mai.

Sexualitzades des que deixen anar el xumet, bombardejades amb lletres de cançons que les animen a ser el complement ornamental de qualsevol beneit, observades com a trossos de carn, versions mini d’una dona que no són, ni tenen per què ser. Amb una "relació sentimental" des dels 13. "La jove no havia posat cap denúncia prèvia per violència de gènere...", es van afanyar a explicar les autoritats. ¿De què va això? Si s’espera que les nenes de 15 anys vagin posant denúncies als noviets amb l’ego fràgil que es comporten com uns autèntics gilipolles la faríem bona. Es van repetint mantres exculpatoris, no era al circuit viogen, ergo ningú en particular en té la culpa i ningú podia saber.

Notícies relacionades

La dana al Congrés

¿S’ha de ser de Motos o de Broncano?

‘Fracàs social’

Tret que hi ha molta gent treballant en la seguretat de la població femenina espanyola, en la coeducació i la sagnia no millora. No ho dic jo, ho va assumir el president Pedro Sánchez que va parlar de "fracàs social" amb cada morta el mateix 25N, abans d’anar-se’n a apagar altres incendis que li importen més, tot i que no són tan importants. Alguna cosa caldrà fer amb el masclisme que s’ha reciclat i ha articulat un discurs que està calant en els més joves, a la defensiva dels avenços en matèria d’igualtat. Per començar, reconèixer que cada vegada ens maten abans. La víctima era una nena, assassinada, això sí, com una dona.