L’embolic madrileny del PSOE

A dos dies que comenci el 41è Congrés Federal del PSOE a Sevilla, en el qual Pedro Sánchez pretén renovar el projecte del partit i reafirmar el seu lideratge, les coses se’ls han complicat tant als socialistes que és difícil augurar quant podrà durar l’eufòria que sol derivar d’aquest tipus de reunions. De fet, el líder socialista no ho tindrà fàcil per aixecar la moral dels seus. No és només que alguns dels responsables autonòmics que assisteixen al congrés se saben qüestionats per Ferraz i que intueixen, per tant, que els queda poc en el càrrec. No és tampoc la gravetat de les declaracions de l’empresari Víctor de Aldama, vinculat en el cas Koldo, que intenta implicar ministres, i fins i tot el mateix Sánchez, en la trama de corrupció per la qual està imputat l’exministre José Luis Ábalos. A més de tot això, l’assenyalament de l’UCO al fiscal general com a possible filtrador del frau fiscal del nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, acusació ja per si mateixa gravíssima, ha fet aflorar la crisi dels socialistes madrilenys, d’una magnitud que es desconeixia. Una crisi que va més enllà de les habituals batalles partidistes de la federació madrilenya del PSOE.

Se sabia que el secretari general del PSM, Juan Lobato, no era del gust de Sánchez i es coneixia la intenció que fos substituït en el pròxim congrés regional. Es deia que podria ser rellevat pel ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, fins fa un parell de mesos cap del Gabinet de la Presidència del Govern. Però el que s’ha sabut en les últimes hores només ha contribuït a complicar encara més la ja embolicada troca de relacions entre la Moncloa, la fiscalia i, en aquest cas, l’encara líder dels socialistes madrilenys. Arran de l’assenyalament de l’UCO al fiscal Álvaro García Ortíz, s’ha revelat que Lobato va anar a un notari a aixecar acta de la informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso que va rebre de la cap de gabinet de López a la Moncloa. Al PSOE qualifiquen aquesta actuació de deslleialtat, però sembla que és un signe de precaució d’una persona, Lobato, que és tècnic d’Hisenda i que sap bé que no es pot utilitzar informació confidencial d’un contribuent. I que, com s’ha demostrat, tenia raons per témer que podria acabar assenyalat en el procés d’esquivar responsabilitats per part d’altres.

Mentre els tribunals no acabin d’aclarir les coses, és necessari que el Govern aclareixi tota ombra de sospita sobre la possibilitat que des de la Moncloa es pogués haver replicat incitant a utilitzar informació reservada d’un ciutadà particular, amb la intenció de perjudicar la seva parella, en aquest cas la presidenta de Madrid. Una cosa diferent seria que s’hagués operat amb unes dades prèviament publicades per alguns mitjans de comunicació, tot i que no sembli gaire decorós. Enmig de tant soroll polític i mediàtic, massa vegades interessat, és complicat discernir què de tot el que es va coneixent és veritat o no. Però la ciutadania mereix una explicació nítida.