2
Es llegeix en minuts
La dana al Congrés

Eduardo Parra

Gairebé un mes després de la devastadora dana que va assolar València, Pedro Sánchez va comparèixer ahir davant el Congrés dels Diputats per informar de la gestió del Govern respecte de la gota freda i les seves conseqüències. Ho va fer en un moment especialment delicat per a ell arran de les declaracions de Víctor de Aldama sobre el suposat pagament de comissions a Koldo García i José Luis Ábalos, en plena tempesta en el PSOE madrileny a conseqüència dels missatges amb informació judicial relativa a la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid i coincidint amb l’anunci de la citació judicial com a investigat per tràfic d’influències del seu propi germà. És per això que el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, el va acusar de parapetar-se darrere de la dana per emmascarar tots aquests assumptes. Un argument amb què corre el risc de semblar que suggereix que aquests haurien de ser la prioritat per sobre del que va passar fa un mes. El mateix dia de la votació del PP espanyol a Brussel·les contra la nova Comissió Europea per la presència de la vicepresidenta Teresa Rivera. Per la seva banda, el president del Govern ha remès l’assignació de responsabilitats a un futur informe exhaustiu del consell de ministres i al treball d’una comissió d’investigació davant la qual compareixerien ell mateix i els seus ministres, per alhora oferir els vots socialistes per "per treure la persona que és la principal responsable d’aquesta catàstrofe".

El president del Govern s’ha descarregat de la responsabilitat en la gestió de la dana al·legant que el comandament únic corresponia a la Generalitat, defensant que el Govern va actuar de manera adequada proporcionant la informació per mitjà de l’Aemet i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Però argumentar que la responsabilitat sobre la imprevisió no és ni tan sols simètrica, sinó que recau principalment en el Govern autonòmic responsable de la protecció civil, no hauria de ser incompatible amb assumir errors també des del Govern central. També si parlem de la reacció en els dies següents a la catàstrofe i en les tasques de reconstrucció. I encara més necessària és l’autocrítica per part de tots, fins ara absent, si ens referim a la gestió del debat polític.

La prioritat continua sent ara atendre les necessitats de les víctimes, amb mesures com les del segon paquet d’ajudes anunciat ahir, amb les quals se sumen més de 18.000 milions d’euros compromesos per atendre els afectats i recuperar el teixit productiu, l’activitat escolar i el parc mòbil. Però el procés d’aclarir responsabilitats no hauria d’ajornar-se indefinidament. Sobretot si l’alternativa és un debat que no fa sinó desgastar tant el Govern valencià com l’Executiu central, sembrar dubtes sobre el funcionament de l’Estat autonòmic i reforçar aquelles forces que, sense els límits que imposen les responsabilitats de gestió, és més, després d’haver qüestionat des de la gravetat del canvi climàtic fins a la necessitat de gestionar de manera sostenible el territori o els mateixos serveis públics d’emergències, miren de capitalitzar el descontentament si no atiar-lo. El PP i el PSOE haurien de ser els principals interessats a retre comptes dels fets i aparèixer com a forces responsables en la gestió postdana, per a la qual cosa s’haurien d’evitar gestos tan irresponsables com infèrtils.