El nou Camp Nou no es va inaugurar ahir

Els dies posteriors a aquesta declaració d’intencions vaig rebre diversos comentaris des d’alguna de les companyies constructores espanyoles. Els més suaus indicaven que l’objectiu era impossible de complir tret que, de la nit al dia, Espanya es convertís en Turquia o la Xina, països on els mètodes de treball, els drets dels treballadors i el funcionament de les operacions són diferents, cosa que permet escurçar els temps de construcció, fins i tot de complexíssims projectes.

Limak havia venut el seu projecte, pressupostat en 960 milions, com a "altament competitiu en costos i flexibilitat". Simplificant: usar equipament propi i aportar materials, fins i tot parts construïdes de l’estadi, íntegrament des de Turquia per ser acoblats a Barcelona i controlar les subcontractes. Özdemir va assumir l’escepticisme que podia suposar l’atorgament d’un projecte tan ple de simbolisme a la seva empresa per ser semidesconeguda, però va llançar una andanada: "Ningú s’ha oposat a Turquia quan empreses espanyoles han guanyat contractes per construir infraestructures".

Tampoc ningú dubtava sobre la capacitat i la professionalitat de Limak (5.000 milions de facturació i 46.000 treballadors el 2023), que té negocis en àmbits tan diferents com l’hoteler, el ciment i l’energia, a més de la construcció i l’enginyeria. La seva filial constructora és reconeguda per haver participat en obres gegants com l’aeroport d’Istanbul, el de més trànsit aeri d’Europa. Els mercats habituals de Limak han estat sempre als països del golf Pèrsic, a Rússia i a les nacions d’Àsia central. Amb la seva designació per construir el nou Camp Nou, Barcelona es convertia en la seva porta d’entrada per a la Unió Europea (UE), on el conglomerat familiar turc aspira a donar-se a conèixer per expandir-se.

Notícies relacionades

Dret romà i dones

125 anys del Barça: entre el passat i el futur

Prometre dates de tancament és arriscat. ¿Què ha passat? Simplement, no comptaven o van infravalorar en el procés que a la UE –per tant, Espanya– hi ha un sistema de subcontractació diferent del d’alguns dels països on actua l’empresa habitualment, a més d’existir unes normatives i exigències laborals que s’han de complir i que són meticulosament auditades. Els veïns i el seu dret a descansar, per si no fos prou, també compten. Si no, que ho preguntin a Florentino Pérez, president del Reial Madrid, per veure’s obligat a paralitzar els concerts de música al nou Bernabéu per l’oposició veïnal.

De les diferències i dificultats se’n van anar adonant els responsables turcs del projecte amb el pas dels mesos. La denúncia feta per aquest diari de les constants anomalies en la subcontractació d’obrers, que treballaven en condicions inacceptables a l’obra, va servir per posar sobre la taula alguns dels obstacles inesperats que anaven sorgint. En un concert recent patrocinat per l’empresa al Palau de la Música el 30 d’octubre i que es va dedicar a les víctimes de la tragèdia de la dana de València, fora de micròfons, fonts de Limak assumien amb serenitat els retards i la falta de previsió davant les dificultats. Ja no tocava parlar de pròxims terminis. Avui, des de la companyia ningú s’atreveix a pronosticar res ni a posar dates per a la reobertura del camp ¿Al febrer, una vegada acabada la primera fase de la Champions League? Sona molt arriscat i la decisió final, desitjada per socis i aficionats d’arreu del món, no es pot tornar a improvisar. Millor tard i bé que abans i malament.