Desperfectes
El centre d’Europa es desplaça
L’atlantista Polònia està recuperant una posició central a Europa perquè ha fet els deures tant en defensa com en economia.
David Cameron passa davant un mapa d’Europa després de finalitzar el seu discurs, aquest dimecres a Londres. /
Ja amb Obama, l’eix va començar a desplaçar-se de l’Atlàntic cap al Pacífic. Anirà a més amb Trump. Els eixos es desplacen simultàniament, com blocs tectònics, i per això ara es tracta més que mai de potenciar la Unió Europea com a eix geopolític que es nodreixi alhora de Nord i Sud. Com s’hi pot donar embranzida amb els sistemes actuals de presa de decisions i la redistribució de sobiranies? Les tensions entre el Parlament Europeu, la Comissió i el Consell són una dinàmica ambivalent, amb l’afegit d’un eix polític que s’ha desplaçat cap al centredreta i està a l’espera de l’impacte de Trump al gener. Això és l’Europa actual, amb governs pro Trump i anti Trump, líders afins a Putin i líders anti Putin.
Ara que apareixen les seves memòries, aquest gir en curs es constata en comparar la reputació que tenia Angela Merkel i com l’ha anat perdent. No tan sols perquè es discuteixi el seu tancament de les nuclears, la dependència del gas rus o l’acceptació massiva d’immigrants amb la guerra de Síria: és que la translació d’eixos ha arrasat el toc merkelià, com ha trastocat en profunditat l’eix franco-alemany.
L’atlantista Polònia està recuperant una posició central perquè ha fet els seus deures tant en defensa com en economia. En la seva nova etapa política, opera a Brussel·les amb capacitat i experiència, sabent beneficiar-se dels consensos, que és una prova de bon quefer. El govern de Donald Tusk sap molt bé qui és Putin i, alhora, què es pot esperar de Trump.
Notícies relacionadesEncertadament, el govern polonès parla d’«estratègia harmònica» amb Washington. No és el mateix que l’«autonomia estratègica» que propugna Macron des de la seva solitud al Palau de l’Elisi. Aquí queda centrat un dilema, també aplicable als desplaçaments d’eix. En mans de la totpoderosa Ursula von der Leyen, la nova Comissió Europea es presenta com un nou mix, amb les propostes de Mario Draghi en l’agenda i, com sempre, un milió de qüestions imprevistes.
Quan es criticaven les pulsions populistes de Polònia era com si únicament volguéssim veure el costat fosc de la Història. És un poble estrany, fet per la desmesura i el valor. Experiència d’exili i desterrament, obnubilació patriòtica, particions sense límit. Càrregues de cavalleria contra carros blindats, vol temerari dels pilots polonesos en la Batalla d’Anglaterra: després van haver de quedar-se a Londres prenent vodka en un recòndit bar de Kensington. Aclaparadora literatura polonesa, des de ‘Pan Tadeusz’ fins a Gombrowicz. Avui és una societat puixant, que busca la prosperitat, molt vitalista, per gran que sigui el pes de la Història. Van aturar els turcs a les portes de Viena, van veure partir l’exèrcit d’Adolf Hitler i com entraven les tropes de Stalin. Van creure fins i tot en Napoleó. Més tard van pensar que els Estats Units, almenys, no els havien traït. El centre d’Europa és a Varsòvia.n
