L’espiral de la llibreta
Duros a quatre pessetes i altres estafes
La vida analògica també era plena de trampes i venedors de fum, però això d’ara és insofrible pel ritme i el desvergonyiment.
Amb la panxa plena de gall dindi rostit i puré de patates, els nord-americans, o una bona part, s’entreguen a les compres després del dijous d’Acció de Gràcies durant un Black Friday allargat al cap de setmana. Sempre hi haurà una cosa per la qual donar gràcies a la providència malgrat Trump. Després de la festivitat de les quatre efes –food (menjar), família, futbol (americà) i una mica de fe en alguna cosa–, s’imposa, doncs, fer fondre la targeta de crèdit en una altra fartanera consumista, tot i que el frenesí ha perdut pistonada des de la fallida de Lehman Brothers i el catacrac del 2008. Encara no hem aixecat cap. Divendres, dissabte i diumenge negres a la caça de la suposada ganga, un costum d’importació, com el Halloween, que aquest any sembla descafeïnat. Les butxaques (negres) no estan per a gaires alegries, i les advertències sobre estafes o pujades de preu prèvies a fi de simular descomptes posteriors, sobretot en productes d’electrònica, desinflen el més pintat.
Un cop rere l’altre miren de colar-te o vendre’t productes que no necessites. Sona el telèfon a l’hora de dinar, amb la paella al foc, en ple tràfec. ¿Digui’m? Si contestes «¿Sí?» corres el risc que els estafadors et gravin la veu i la utilitzin per donar-se d’alta en algun servei o autoritzar transaccions en nom teu. M’han intentat vendre un matalàs antiàcars, m’han convidat a la suposada inauguració d’un gimnàs i s’han ofert a analitzar l’aigua i la calç de les aixetes de casa. Un presumpte fill meu em va enviar un missatge des de Tombuctú amb la intenció de clavar-me l’estocada. Autònoms i infeliços continuem atenent les trucades de números desconeguts en la vana esperança, ai, que portin un petit encàrrec, un bolo, alguna engruna. Truquen a tota hora i de tot arreu, de la llum, del gas, del telèfon, perquè et canviïs de companyia. Al principi mires de semblar si no amable almenys educat. «¿Què diu ara: no li interessa sentir l’oferta?», frase que tot seguit activa una estranya sinapsi a la hipòfisi dels pobres i les classes mitjanes quan han anat a menys, aferrats sempre a la vella màxima: «Diners estalviats, dues vegades guanyats». Després hi ha els e-mails fraudulents de Correus, Hisenda, el banc. Quina lluita. Tot el dia amb la simitarra al rest. No fa gaire em va oferir feina una màquina parlant.
La vida analògica també era plena de trampes, estafes, burocràcies, penques, enganys i venedors de fum, però això d’ara és insofrible per la sobreabundància, el ritme i el desvergonyiment. La pluja fina va calant en un pati global famolenc d’aprofitats, on res és cert i viceversa. El que veieu i llegiu, no el que passa. Mentides i mitges veritats a tot arreu. L’altre dia, el diputat Manuel Mariscal (Vox) va qualificar el franquisme d’«etapa de progrés i reconciliació», paraules que al final es van eliminar del diari de sessions. Ens continua caient al cap una tempesta de missatges tòxics i distorsionats. El gran basar de la postveritat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
