Editorial
Guanya Junqueras però ERC continua dividida
El partit corre el risc cert de continuar dividit sigui qui sigui el guanyador de la segona volta.
L’àmplia victòria obtinguda per Oriol Junqueras en la consulta als afiliats d’Esquerra Republicana sobre qui ha d’ocupar la presidència del partit no ha sigut suficient per sortir elegit en la primera volta. Això constitueix una manifestació més de la polarització que viuen els republicans, dividits entre el 48,3% dels vots obtinguts per la seva candidatura i el gairebé 47,9% que sumen els altres dos candidats, en una consulta que ha tingut molt de plebiscit entorn de la figura de l’històric líder d’ERC. Tot i que Junqueras sigui el clar favorit per a la segona volta, el pròxim 14 de desembre, resulta prematur aventurar resultats en la confrontació que lliuraran ell i Xavier Godàs, el candidat arribat en segon lloc i avalat per la secretària general sortint, Marta Rovira, Pere Aragonès i la majoria dels quadres que van integrar l’últim Govern d’Esquerra.
Els 8.000 afiliats d’Esquerra que van ser cridats a les urnes ho van fer per elegir el nou president del partit i per a molt més. Per decantar-se per una renovació de dirigents, com propugna Godàs, o per collar encara més els governs de Pedro Sánchez o de Salvador Illa sense qüestionar la política de col·laboració amb el PSOE, com plantegen tant ell com, amb més èmfasi, Junqueras. Del que decidiran els afiliats d’ERC al desembre dependran, per tant, l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat i dels comptes de la Generalitat, i la continuïtat o no del suport d’Esquerra als socialistes, a Madrid i a Catalunya.
La victòria obtinguda per Junqueras no aclareix del tot aquest dubte. En primer lloc, perquè se les haurà amb Godàs, en la segona volta, en què la polarització serà encara més gran. Tot indica que està en condicions de guanyar-lo, però en un partit com ERC no hi ha res escrit. Sobretot, tenint en compte les tensions personals que la consulta ha posat de manifest. Es pot anticipar, no obstant que, guanyi qui guanyi, Esquerra continuarà dividida. En cas que guanyi Junqueras, serà per la mínima. El mateix passaria si tots els que han votat per la tercera candidatura en disputa, la de Foc Nou, partidària d’un discurs independentista inequívoc, i el 3% que ha votat en blanc i/o alguns dels abstencionistes, ho fessin a favor de Godàs, tot i que només sigui perquè perdi Junqueras. Estem, doncs, davant una confrontació profunda, com ha passat en múltiples ocasions de la història recent d’ERC. Durant la campanya electoral, el verb més utilitzat per tots els candidats ha sigut el de recosir. Guanyi qui guanyi, el vencedor de la segona volta l’haurà de conjugar en tots els temps i circumstàncies.
Esquerra Republicana de Catalunya és el partit més antic de Catalunya. Té una implantació en zones rurals i capitals de comarca que ve de lluny. A Barcelona compta amb cinc regidors clau per a l’alcalde Jaume Collboni. A Madrid, una representació imprescindible perquè el Govern central emprengui qualsevol iniciativa. I entre els independentistes, és el partit que més ha contribuït a superar la crisi i la divisió que va suposar el procés. Un partit tan important no es pot permetre el luxe de viure en la confrontació i la incertesa permanents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
