Entre Homer i el vodevil

És curiós comprovar com el Barça genera, gairebé a parts iguals, epopeies i psicodèlies, eixelebrades cançons de gesta i bòxers estampats amb motius nadalencs i blaugrana. Cançons de gesta i peluts amb la famosa frase de Cruyff ("sortiu i disfruteu") o menjadores per a gossos. Els altres equips de futbol (o de l’esport que sigui) també tenen aquest marxandatge multicolor i multifuncional, però potser no n’hi ha cap que sigui capaç de combinar la varietat de trastos i fetitxes amb una història tan heroica, des dels temps de Gamper fins al "més que un club". He pensat en això arran de la mascota en forma de gat (el CAT o la CAT funcionen com a concepte internacional i com a reivindicació catalanista) que tard o d’hora tindrà versions infantils perquè els nens i nenes juguin amb ella. De fet, no és un gat domèstic a l’ús, sinó un gat mesquer, una espècie autòctona en perill, un felí salvatge en tota regla, que aquí i ara adopta la cara de l’escut del Barça amb una inquietant pilota al coll. No recordo cap mascota del Barça, més enllà d’aquell avi culer dibuixat fa cent anys per Valentí Castanys a la revista Xut!, aquest avi que es va encarnar en la persona del bondadós Joan Casals Boixader, traspassat justament aquest 2024. Bo, sí. El 1999, durant els fastos del centenari hi va haver un clam amb un sol ull i amb forma d’espermatozoide que no va acabar de quallar. Ara, és probable que aquest "felis silvestris" acabi triomfant entre els nens.

El Barça té una ànima xopa de noblesa, de valors, de tradició ètica i estètica, que conviu amb una tendència notabilíssima cap al mal gust. Juntament amb el reconegut llegat artístic hi ha una tendència innegable cap cap a la cosa grollera. Potser és el preu a pagar d’un club singular que viu de la literatura homèrica i del vodevil en igualtat de condicions. Entre l’Oda a Platko i Rudy Ventura. Entre les sofisticades aliances amb les multinacionals i la genuïna afició que es desplaça des de la comarca. Entre el disseny i la "botifarra amb seques".