Rússia amb respiració (una mica) assistida

¿Tots els russos ho passen malament? No, només els de sempre, o sigui la majoria, però com va dir Xoigú, l’anterior ministre de Defensa, els russos estan acostumats a passar-ho malament i, afegeixo jo, també estan acostumats a obeir perquè és el que han fet tota la vida amb els tsars, amb els comunistes i també ara amb Putin. Però, alhora, Rússia aconsegueix exportar el seu petroli a 70 dòlars, per sobre del límit que autoritzen les sancions occidentals (60 dòlars) gràcies a una flota de vaixells fantasmes; a Moscou i Sant Petersburg es troben els cotxes més cars i les grans marques de moda que arriben a través de tercers països; el PIB va pujar el 3,6% l’any passat i espera pujar el 3,9% aquest any. I Rússia no està tan aïllada com pretenem, perquè molts països no volen enemistar-se amb l’hereva de l’URSS que els va ajudar en la lluita anticolonial, que és una potència nuclear i un membre permanent del Consell de Seguretat amb dret de veto. Ho demostra la recent reunió dels BRICS a Kazan, en què Putin ha pogut relacionar-se amb molts caps d’Estat i de Govern de països que no pot visitar perquè pesa sobre ell una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional, igual que la que ara acaba de rebre Netanyahu.

Notícies relacionades

L’autòpsia d’un nen de dos anys

Junqueras, ¿màrtir o messies?

Rússia s’encamina a una situació d’estagflació, és a dir, estancament econòmic i inflació. Al capdavant del Banc Central hi ha una hàbil economista, Elvira Nabiúl·lina, que va salvar el ruble en els primers moments de la invasió d’Ucraïna, tot i que des d’aleshores s’hagi devaluat un 30% i la seva gestió comenci a estar contestada. A més, l’elevada despesa militar (7% del PIB) és insostenible a mitjà termini, ja que si a curt termini impulsa el creixement i l’ocupació, també asfixia l’economia civil, que s’ha de finançar amb taxes d’interès del 21%. Les sancions fan que a Rússia li faltin recanvis, inversions, subministraments i tecnologia, i no és capaç de reposar les armes destruïdes al front de combat: com a exemple, cada mes perd com a mitjana 320 tancs i canons i només en produeix 20. I això explica la importància de Teheran i Panmunjom, que li proporcionen armes, municions i, fins i tot, soldats. I de la Xina, que li dona tecnologia.

Si Donald Trump aconsegueix la pau que promet a Ucraïna, Putin haurà de decidir si desmobilitzar, augmentar l’atur i anar a una recessió o si mantenir indefinidament el complex industrial-militar aixecat aquests anys, que ha dificultat que es desenvolupi l’economia civil i que el país creixi amb normalitat. En els dos casos és dolent per al seu lideratge, com ho és per als altres tant que Rússia en surti victoriosa com que en surti derrotada. Un nus gordià. El que pensi que això ens agafa lluny i que no ens afecta s’ho ha de fer mirar.