Junqueras, ¿màrtir o messies?
Els resultats de la consulta d’ERC que ha de decidir qui serà el nou president del partit han certificat la profunda divisió interna que viu l’organització. Cap dels candidats que optaven al lloc ha superat el 50% dels vots, per la qual cosa serà necessària una segona volta per dirimir el guanyador. Una segona volta que es disputarà entre Oriol Junqueras, que esperava guanyar en la primera, i Xavier Godàs, que comptava amb el suport de la majoria de les diverses velles guàrdies de partit. Junqueras, que ha sigut el president que més anys ha estat al capdavant d’ERC, des del 2011 fins a la seva renúncia el maig del 2024, al capdavant de la candidatura Militància Decidim, ha reunit el 48,3% dels vots, mentre que la candidatura Nova Esquerra Nacional de Godàs n’ha obtingut el 35,3%. Per la seva banda, la tercera candidatura en discòrdia, Foc Nou, liderada per Alfred Bosch i Helena Solà, la menys continuista i més crítica amb l’acord d’investidura amb el PSC, ha quedat fora de la carrera, però podria ser decisiva en el desenllaç si pacta amb alguna de les anteriors candidatures o si decideix recolzar-la. Ja ha recordat que una de les exigències de la seva candidatura és realitzar una consulta a les bases del partit per decidir la ruptura de l’acord amb els socialistes.
Sota el lideratge de Junqueras i Marta Rovira, ara enfrontats, la formació republicana ha viscut els millors anys de la seva història, i ha superat fins i tot l’etapa de la Segona República. Però també tots dos són responsables de les decisions que han provocat el retrocés generalitzat que ERC ha experimentat en l’últim cicle electoral. Rovira, que ara està lliure de càrrecs vinculats al procés després de l’arxivament del cas Tsunami, assumeix la seva part de culpa i ha renunciat a continuar dirigint ERC, mentre que Junqueras, encara inhabilitat perquè no se li ha aplicat l’amnistia, eludeix tota responsabilitat en la gestió quotidiana del partit al·legant que el seu pas per la presó li va suposar quedar relegat del sistema de presa de decisions, raó per la qual pretén rescabalar-se optant a un nou mandat.
No obstant, el balanç de la primera volta mostra, a més de divisió, que Junqueras no és vist internament com un líder capaç de ressuscitar-se i de ressuscitar ERC. Es constata que la difícil situació personal que ha viscut i que encara arrossega no semblen ser per a molts membres de la formació un motiu suficient per donar-li una segona oportunitat. Certament la seva sort encara no està decidida, té temps de convèncer més militants que el recolzin fins al 14 de desembre, que és quan tindrà lloc la segona volta. Per això, en el dia d’avui el resultat és incert perquè els pactes entre candidatures que poden produir-se podrien provocar moviments en les bases. Però el que sí que està clar a hores d’ara és que si Junqueras aconsegueix revalidar la presidència ERC no ho farà sent aclamat per la militància. No és un messies. La incògnita que queda per resoldre és si en comptes de ser un messies, tal com pretenia, no acabarà sent sacrificat pels seus i es quedarà només amb la condició de màrtir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
