Els riscos de l’economia informal

Tot i que les informacions que tenien durant la nit d’ahir els serveis de protecció civil consignaven la mort de quatre persones, finalment la xifra de morts a data d’ahir era de només dues, a més de 32 ferits. Els primers testimonis dels viatgers assenyalen de forma bastant clara a una fallada dels frens de l’autobús en ple descens d’una carretera de muntanya, que podria haver acabat amb conseqüències encara més dramàtiques si el conductor no l’hagués detingut fent-lo impactar amb el talús que flanquejava la carretera. Fins a quin punt el vehicle estava al dia de les revisions i permisos necessaris encara s’ha d’aclarir.

En un primer moment l’escrutini es va adreçar cap als organitzadors del viatge, a un preu irrisori (27 euros) i convocat de manera informal a través de grups de WhatsApp. Però les preguntes es dirigeixen ara més aviat a qui va prestar el servei de transport. Des de l’aplicació de la directiva Bolkenstein de la UE a Catalunya, no és necessari ser una agència de viatges per organitzar una excursió d’un dia i sense pernoctació, ni tampoc és necessari que els organitzadors contractin una assegurança específica si el servei que ofereixen és estrictament el trasllat: tot i que els usuaris n’haurien d’estar clarament informats. Això referent a una activitat amb ànim de lucre. Un grup de persones, i a això s’acullen els familiars de qui va organitzar el viatge, poden perfectament posar-se d’acord per contractar un autobús de servei discrecional per a qualsevol tipus d’activitat d’aquest tipus. En aquest cas la responsabilitat recau sobre el transportista que contracten, que ha de tenir llicències en vigor, vehicle en condicions i subscrita l’Assegurança Obligatòria de Viatgers, el cost de la qual s’ha d’incloure explícitament en el preu del servei i que cobreix els danys que puguin tenir els seus clients. La proliferació d’excursions informals a baix preu no garanteix precisament que, en aquest entorn desregulat, es contractin serveis de transport del més alt nivell. Ni tampoc la transparència fiscal. Però en primera instància, en qualsevol cas, la responsabilitat de la seguretat del servei de transport recau sobre qui el presta. I sobre qui ha de regular, controlar i inspeccionar que cap autocar circuli amb passatgers sense complir tot el que cal.

Que l’empresa d’autobusos que aparentment va ser contractada de fet estigui liquidada des del mes de setembre, que el seu propietari conduís encara a títol personal un autocar llogat abans de la seva fallida en una altra empresa i l’existència de queixes anteriors planteja preguntes que l’Administració hauria d’estar ja en condicions de respondre sobre fins a quin punt el servei complia la normativa i podrà cobrir els danys patits pels accidentats. Pel bé d’aquests, s’hauria de desitjar que tals irregularitats no existeixin. I si no fos així, correspondria als responsables de la regulació del transport per carretera revisar si la seva tasca d’inspecció és o no suficient.