La política catalana
Mal vent a ERC
A ERC hi ha molta polarització interna. Si guanya Junqueras, no ho tindrà fàcil per recosir el partit. Però ser una frontissa imprescindible obre grans possibilitats
El 2021 Esquerra va quedar segona, però Pere Aragonès va aconseguir la Generalitat. Aquest maig la va perdre per diverses causes i abans va quedar tercera en les municipals i legislatives del 2023. I, és clar, les derrotes generen divisions internes. Però la baralla entre Junqueras i el tàndem Rovira-Godàs no és política, ja que Junqueras i Rovira han estat marcant junts la línia dels últims anys. I tots dos van optar per la investidura d’Illa.
El divorci és més turmentat. El rovirisme (consellers i quadros d’ERC) s’ha abocat contra Junqueras criticant el seu personalisme. I en la divisió també hi ha una mica de tarannà. Junqueras (Baix Llobregat) ha estat més obert a la pluralitat social. Va fer Rufián portaveu al Congrés de Madrid (faig l’ullet als "altres catalans") i va fitxar polítics del PSC, com Joan Ignasi Elena. I fins i tot Ernest Maragall. Rovira és més de la Catalunya profunda. De Vic, més a prop del Ripoll de Puigcercós. I de la vella guàrdia.
¿Com s’han de llegir els resultats? És clar que el rovirisme no en surt ben parat. Tenien la maquinària i muntar una rebel·lió contra el líder i quedar-se en el 35% és perdre. No encarnaven la pregonada renovació (la majoria del Consell d’Aragonès recolzava Godàs) i a més no presentaven un líder amb força per enfrontar-se a Puigdemont o Illa. Godàs semblava un experiment de laboratori. Però Junqueras, malgrat el 48,3%, tampoc ha guanyat. No ha assolit l’obligat 50%. Ja no és el líder indiscutible que deien que arrasaria. I, a més, un 12,6% ha anat a la candidatura més antisocialista d’Alfred Bosch. És lluny de l’autoritat fàctica de Puigdemont a Junts.
Notícies relacionadesLa militància s’ha mobilitzat molt. Un 81,3% de participació, quatre punts més que la ja molt alta del suport a la investidura d’Illa. I, malgrat que hi havia tres candidatures, un 3,7% ha optat per votar en blanc. Hi ha polarització interna i molta frustració, cosa que farà el futur més complicat. Un polític que ha sigut el màxim a ERC, ara amb Godàs, em deia fa molt poc que l’única sortida era que els guanyadors fossin generosos amb els perdedors. I els perdedors amb els guanyadors. Ara, després de la gran polarització que continuarà 15 dies més –tret d’un molt improbable pacte entre les dues candidatures–, la generositat encara serà més difícil. Junqueras és bastant imprevisible i els de Godàs poden caure en radicalismes.
¿Què passarà? A ERC les apostes sempre tenen risc i més ara, que els dos principals candidats han guanyat i perdut una mica. Amb les matemàtiques a la mà guanyarà Junqueras, perquè ha tingut el 48,3%, mentre que Godàs, encara que sumés tots els vots de Bosch –cosa prou difícil– es quedaria en el 47,9%. Però la política no són només matemàtiques i hi ha un 3,7% que ha protestat votant en blanc. ¿Què faran? Hi ha mal vent, lluita interna, a ERC. Dolent per a Esquerra. I per a Catalunya, ja que és un partit amb molta història. I avui la tercera força i la frontissa obligada en moltes institucions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.