Junts per Catalunya

Per què Pujol torna al pujolisme

L’expresident renega ara de l’opció independentista per facilitar el camí als possibilistes del partit de Carles Puigdemont

El expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. / ACN

Qui ho havia de dir. Jordi Pujol continua marcant el rumb de Convergència, que, tot i que oficialment no existeix, continua ocupant un poderós espai polític i metafòric, potser perquè en política la ficció gairebé sempre és més creïble que la realitat. En un acte d’homenatge a la seva figura, Jordi Pujol es va despenjar als seus 94 anys amb una afirmació de gran impacte: "Ara sabem que Catalunya no serà independent". I, per si algú tenia algun dubte de quin era el sentit de les seves paraules, ho va rematar: "Podem aspirar a salvar-nos, però només ho podrem fer negociant amb Espanya". En dues frases, l’expresident va contradir tot l’argumentari oficial de Junts, que encara avui proclama la fe infrangible en la independència i defensa la confrontació com a única via per avançar. Jordi Pujol pot tenir 94 anys, però no està gens despistat ni senil, encara que més d’un sectari a qui no li han agradat les seves paraules l’hagi intentat desqualificar amb aquest fals argument. L’expresident parla poc i amb esforç, però sap molt bé el que diu, quan ho diu i per què ho diu. No és, per tant, cap casualitat que Pujol torni al pujolisme en l’ocàs de la seva carrera i tanqui així el cercle del procés. El mateix que va declarar la seva conversió a l’independentisme diu que Ítaca no existeix després d’un calvari personal, familiar i col·lectiu de proporcions bíbliques. Aquesta anunciada tornada a les seves pròpies essències no és cap astracanada, sinó mes aviat un pla molt ben meditat, iniciat calculadament per la figura més simbòlica, i cada dia més rehabilitada, del catalanisme.

El brutal gir de timó el certifiquen dos fets gens anecdòtics. El primer: Pujol va sentenciar que no hi haurà independència assegut al costat d’Artur Mas i Xavier Trias, dues figures que des de fa temps empenyen Junts cap al realisme. El segon: no coneixem ni una sola reacció de Carles Puigdemont a les paraules de Pujol, un fet curiós en un polític penjat de les xarxes socials. L’estrepitós silenci del president exiliat pretén evitar la confrontació amb el mite convergent, però, sobretot, esquiva el debat intern que ja està a prop. Perquè el que ha fet aquest Pujol de 94 anys és el mateix que faria qualsevol vell cap de la tribu: marcar el nou rumb del partit just abans de partir. Així, som davant el nou full de ruta amb què sospira una part important del partit que ja fa temps que viu amb angoixa les solucions unilaterals o els trucs de màgia com el del 8 d’agost passat. L’ala pragmàtica de Junts s’empodera gràcies a Jordi Pujol per preparar l’aterratge somiat al possibilisme. Els temps de les revoltes retòriques, les DUI i les resistències heroiques estan a punt de deixar pas al realisme més cru, amb l’objectiu lògic de tornar a conquerir el poder. Hi ha qui volia rehabilitar Pujol, però només simbòlicament, i el tret ha sortit per la culata. Pujol torna, però per canviar el rumb. Dels creadors del peix al cove arriba ara un viatge en temps rècord del romanticisme identitari a la realpolitik més crua. Definitivament, venen temps molt divertits.

Temes:

Xavier Trias Jordi Pujol Artur Mas

Inicia sessió 0 Comentaris