RAE
La R de Cercas
Era dilluns i tenia el diari obert per les pàgines de cultura. En una d’aquestes es veia Javier Cercas fotografiant-se a sota d’un bonic penjador que hi ha a la RAE: acabava d’ingressar a la institució. Quan me’n vaig adonar, la meva filla estava dempeus darrere meu, estudiant aquesta pàgina del diari. "La lectura és una forma de coneixement d’un mateix i dels altres, com el sexe", deia el titular. Vaig témer que, amb aquesta brutalitat tan seva per cridar l’atenció sobre les coses evidents, em preguntés una cosa relacionada amb el tema. Vaig recordar quan Christopher Hitchens va explicar el conflicte que va passar un amic que es trobava a la mateixa habitació que la seva filla petita el dia que la televisió va informar que el president dels Estats Units havia tingut sexe oral en un vestíbul del Despatx Oval. Aquest amic es va sentir molt alleujat quan la nena finalment va preguntar: "Pare, ¿què és un vestíbul?".
Noves paraules
L’Helena, en un gir inesperat que em va fer alimentar esperances en el futur, va obviar el titular i es va interessar pel subtítol, on es detallava que l’escriptor català ocuparia la cadira R de la RAE. Li vaig explicar com s’organitzava l’Acadèmia, i va voler saber si Cercas seria el guardià de la lletra R, tal com semblava lògic. Em vaig quedar pensatiu un segon de dramàtica durada, i vaig dir: "¿Ho hauria de ser, no creus?" Vam començar a improvisar absurdes tasques a les quals un podia dedicar-se per afavorir els interessos de la R. La primera va ser subvertir l’ordre alfabètic. La R arribava massa tard, i sempre després de la Q, que a l’Helena li feia una estranya mala espina. Ens va semblar, també, que Cercas s’havia de consagrar a capa i espasa a inventar noves paraules que augmentessin la influència de la seva lletra al Diccionari. Exemples: "Refliche", "Runcla", "Risar". Com a novel·lista, crèiem inevitable que els seus personatges es diguessin d’ara endavant Ramón, Rosa, Ramiro, Ricardo, Rita, Renata, Ronaldo, Roni, etcètera, i viure en països com Rússia, Romania o Ruanda. I si la història havia de transcórrer a Espanya necessàriament, que almenys els protagonistes visquessin a Reus, Rota, Requena, Rivas o Redondela.
