Barcelona i la multireincidència
L’alcalde de Barcelona ha expressat en públic una percepció no només estesa entre la població, sinó certificada pels baròmetres d’opinió a la capital. "La multireincidència és el principal forat negre de la seguretat a Barcelona". I també, en un to més col·loquial, ha assumit la vox populi que proclama que els delinqüents "entren per una porta i surten per una altra". Per posar fi a aquest estat de coses, l’acord fet públic entre les tres administracions responsables, amb el beneplàcit i el seguiment del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa un notable pas endavant per aturar un problema que el Govern de la Generalitat es va marcar com una de les prioritats del mandat. Tant la mateixa Generalitat com l’Ajuntament i l’Estat, representat pel ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, han decidit col·laborar per solucionar una qüestió que bàsicament s’ha enquistat a Barcelona a causa del dèficit de jutjats i, en conseqüència, de la dilació en la tramitació dels expedients penals. Es tracta d’un nou jutjat de guàrdia per a delictes lleus i quatre de penals de reforç per a judicis ràpids. A més, a partir de l’any vinent, la Guàrdia Urbana tindrà accés al registre de multireincidents, amb la qual cosa també serà més ràpida la tramitació.
Els anomenats judicis ràpids són els que atenen delictes que comporten penes de fins a cinc anys de presó (com robatoris amb força i intimidació) i els judicis immediats són per delictes lleus, com furts fins a 400 euros i altres infraccions menors. En el primer cas, s‘haurien de celebrar, segons la llei, en quinze dies, mentre que en realitat el termini mitjà excedeix l’any. En el segon, els set dies previstos arriben fins més enllà dels deu mesos. Aquest col·lapse judicial té dues derivades: la possibilitat que els delinqüents reincideixin sense haver passat anteriorment pel jutjat i l’acumulació d’expedients fins a uns límits insostenibles. El mateix ministre Bolaños ha assegurat que a Barcelona hi ha 487 persones que han comès 6.169 delictes. Els comptes es fan ràpidament: la falta de celeritat en les sentències i la sensació d’impunitat fan que creixin les accions delictives. A més, es dona la circumstància de la comparativa amb una altra gran urbs com Madrid, amb saldo negatiu per a Barcelona. Fins ara, la capital catalana comptava amb dos jutjats penals menys que la capital de l’Estat, amb el doble de judicis assenyalats per furt.
Els càlculs de les administracions, a partir de l’acord citat –que ha de ser portat a la pràctica, tant en la part estructural com en la provisió de places de jutges– són que es podria arribar als 8.550 assenyalaments ràpids per any, mentre que s’arribaria als 18.000 judicis immediats anuals, fins a reduir l’espera a un mes, un objectiu al qual arribar de cara al 2026. La creació de nous jutjats ha sigut ben rebuda pels veïns, els comerciants i l’entorn de l’advocacia, ja que ve a solucionar la congestió judicial, reforçant no només l’administració de justícia sinó la mateixa autoritat policial. Per revertir la imatge d’una Barcelona insegura que pot soscavar la convivència ciutadana i la imatge turística de la ciutat, la col·laboració institucional, amb recursos explícits, es presenta com a imprescindible i necessària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
