Editorial
França, de mal en pitjor
Els diversos populismes francesos es resisteixen a les mesures per equilibrar unes finances insostenibles
Des que Emmanuel Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional, el juny passat, arran de la derrota soferta en les eleccions europees, França ha anat de mal en pitjor, fins a arribar a les dues mocions de censura que podrien acabar avui amb el brevíssim Govern de Michel Barnier. Els problemes de França venen de lluny i tenallen una economia amb una prima de risc superior a la grega, un dèficit públic de més del 6% del producte interior brut i un deute públic dels més alts d’Europa, que arriba al 112% del PIB. La resistència a les mesures per fer front a aquesta situació ha precipitat la presentació de les mocions, la de l’esquerra, agrupada en el Nou Front Popular, capitanejat per Jean-Luc Mélenchon, i la de la ultradreta, liderada per Marine Le Pen, que ha anunciat, la seva disposició a sumar-se a la de l’esquerra. En cas que es confirmés aquesta decisió, cauria el Govern de Barnier –un conservador independent a qui Macron va encarregar la formació de govern, malgrat la victòria relativa que havia obtingut l’esquerra– i la política francesa entraria en una fase d’extrema incertesa. Davant la impossibilitat de convocar unes noves eleccions, pel poc temps que ha transcorregut, Macron comptaria amb un marge de maniobra encara més escàs per formar un nou Executiu.
França, de mal en pitjor /
Michel Barnier té difícil evitar una derrota, ja que la moció de l’esquerra té assegurats almenys 316 vots (sobre 577) si es manté la decisió de Le Pen de votar-la. En conseqüència, malgrat la seva reconeguda capacitat de supervivència, la posició del president francès pot ser difícilment sostenible si el seu primer ministre perd la votació. Tot indica que li serà molt difícil repetir la maniobra que va consistir a nomenar un candidat conservador comptant amb un suport inicial de Le Pen. L’ajust pressupostari de 60.000 milions d’euros presentat per Barnier per equilibrar el dèficit que pateix França va acabar amb el suport d’una ultradreta antieuropea i populista que se sent forta amb els 11 milions de vots que va obtenir en les últimes legislatives i no accepta dictats de Brussel·les. Tan escàs és el marge que li queda a Macron que són inevitables les especulacions sobre la seva possible dimissió.
La crisi política i institucional que es pot obrir avui a França, si prospera la moció de censura, arriba en el pitjor moment per a la Unió Europea. Poc abans que Donald Trump assumeixi la presidència als Estats Units i quan Alemanya, l’altre punt de suport de la UE, té convocades unes eleccions en les quals l’extrema dreta també pot arribar a un resultat històric. En una Europa que no creix, que perd competitivitat i que té dificultats per innovar, les dificultats econòmiques i polítiques que pateixen els dos pols de l’eix francoalemany són una pèssima notícia. La crisi francesa també constitueix un llast per a la nova Comissió Europea d’Ursula von der Leyen, que va patir un fort correctiu en un Parlament Europeu més escorat cap a dretes poc europeistes. Aquesta situació hauria de portar a la reflexió a les principals forces polítiques que han sostingut la UE –socialistes, populars, liberals i verds– perquè sumin esforços a favor del ressorgir del projecte europeu i per combatre els populismes que amenacen amb la seva continuïtat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
