¿Incendi a França?

França està bastant pitjor. El Govern de Barnier acaba de caure per una moció de censura. La primera vegada en 72 anys. I el més greu: no serà fàcil cap altre govern amb majoria. I unes altres eleccions són impossibles fins al juliol, un any després de les anteriors. Hi ha risc, doncs, d’una crisi de règim perquè l’extrema dreta de Le Pen i els insubmissos de Mélenchon volen aprofitar per fer fora Macron, el president de la República, l’eix de la vida política. A sobre, hi ha urgència econòmica. El dèficit s’ha disparat al 6%, el doble del permès per la UE. I els mercats estan inquiets. El president de la patronal ha dit que la caiguda de Barnier pot ser el llumí que creï un incendi.

¿Com s’ha arribat a aquest punt? A França no hi ha, com aquí, dos blocs contraris, sinó tres que es repel·leixen: l’extrema dreta de Le Pen; el centre, fragmentat i amb un Macron debilitat després de la derrota a les europees i legislatives, i l’esquerra del Nou Front Popular (NFP). A més, l’esquerra està partida entre els insubmissos de Mélenchon, els socialistes i els ecologistes, però els insubmissos tenen més diputats que els socialistes. Com si Podem fos més que el PSOE.

Les eleccions del juliol les va guanyar l’NFP amb 192 diputats (sobre 577). No tenia, doncs, majoria. Però el radical Mélenchon va exigir nomenar el primer ministre i aplicar el programa de l’NFP, molt més radical que el de Sánchez. Macron va preferir un polític de centredreta (Barnier) avalat per una coalició centrista que tampoc tenia majoria, però afí amb la política de Brussel·les. A més, un govern de l’NFP hauria sigut més conflictiu, perquè el seu programa xocava amb el món econòmic, el centrisme i Le Pen.

Barnier va ser possible perquè el primer ministre no necessita una investidura amb majoria. Però el pressupost sí que l’exigeix i el suport de Barnier era només de 211 diputats quan la majoria està en 289. Però Barnier podia aprovar-los per decret (article 49.3), tret que una moció de censura aconseguís majoria absoluta, els tombés i l’obligués a dimitir.

És el que acaba de passar, quan Marine Le Pen ha unit els seus vots als de l’NFP. ¡L’extrema dreta i tota l’esquerra contra Barnier-Macron! Que l’extrema dreta voti amb l’esquerra per fer caure un Govern de centre no és normal. Però ha passat.

¿Per què? Marine Le Pen i Mélenchon volen unes eleccions presidencials ràpides, cosa que exigeix el cessament de Macron. Le Pen pot acabar sent inhabilitada en un procés judicial i creu que ara les pot guanyar. Els centristes estan dividits, els socialistes encara no tenen candidat i el contrari en la segona volta pot ser Mélenchon. I Mélenchon tampoc vol que els socialistes pactin un candidat que el pugui superar en la primera volta i deixar-lo fora de joc.

A més, França està emprenyada. Segons una enquesta de Le Monde, un 52% vol que Macron se’n vagi. Un 43% diu que està "en còlera" (molt irritat), un 54% descontent, però no irritat, i només el 3% està satisfet. I un 87% creu que França està en decadència, 17 punts més que quan Macron va ser elegit per primera vegada, el 2017.

Notícies relacionades

Viure en caravanes

Barcelona i la multireincidència

Però Macron no es rendirà. Intentarà nomenar un primer ministre que aconsegueixi una majoria. O un govern tècnic que aguanti fins a les legislatives del juliol. Però un govern amb majoria és difícil, perquè el pont entre el centre i l’esquerra no radical avui és gairebé impossible. Amb el sistema electoral actual a dues voltes, els socialistes no es poden separar dels insubmissos en les legislatives. I el centredreta no vol un primer ministre socialista. ¿Podria, al final, Macron recórrer a l’article 16 de la Constitució, que li dona plens poders, però està pensat per a una agressió externa o una rebel·lió interna?

Si Macron no aconsegueix un primer ministre amb majoria, tot es complicarà més i els mercats castigaran amb força el deute francès. I una crisi política i financera a París afectaria tot Europa. Espanya inclosa.