De pessebres i estels

Una de les característiques del pessebre, justament perquè té vuit segles al darrere, és que, a partir d’uns trets essencials, fonamentals, admet múltiples lectures. Cada època l’ha adaptat als seus gustos, sobretot en la presència dels personatges secundaris, com ara l’aparició del caganer, al segle XIX, una figura que "amb la seva deposició femava la terra, que esdevenia fecunda", com va escriure Joan Amades. A Olot, que és terra pessebrista per excel·lència, hi ha un monumental pessebre del segle XVIII, a Can Trinxeria, carregat i excessiu, impressionant, i al monestir de Solius, des de 1970, es pot visitar tot l’any una deliciosa col·lecció de trenta-cinc diorames, creada pel monjo Gilbert Galceran i continuada pel monjo Albert Fontanet, que refà no solament el portal de Betlem, sinó tota la història de Jesús, des del naixement fins a la mort, amb detalls "metapessebristes", com ara el pessebre minúscul que forma part d’una escena on es veu la família reunida que està muntant aquest pessebre. Cada any, també a Olot, a la Fira del Pessebre, la parella d’artistes Ester Font i Laura Baldrich presenten una nova figura policromada de fang, que passa a formar part del seu elenc de personatges nadalencs, autèntiques joies modernes, delicades, d’una dolçor que no embafa, sinó que acoloreix l’escenari al voltant de la cova.

Notícies relacionades

Viure en caravanes

Barcelona i la multireincidència

Explico tot això perquè aquest desembre no podrem criticar el pessebre de la plaça Sant Jaume. Perquè no n’hi ha. Ens hem alimentat de polèmiques, com ara aquelles bombolles, unes boles gegants, on s’enquibien els versos de J.V. Foix, o com ara el butaner que substituïa el llenyataire, o com l’absència de caganer, el 2005, perquè aleshores es debatia sobre l’ordenança de civisme de la ciutat. O com la lona de l’any passat, d’Ignasi Cristià, un mural enorme de figures retallables que reflectien la vida quotidiana dels barcelonins.

Ara no hi ha pessebre, sinó un descomunal estel lluminós de ferro, metacrilat i llums led. Com afirma el periodista David Guzman, "en un país pessebrista amaguem el pessebre i amb un calendari cristià dissimulem que és Nadal". Són els signes dels temps. L’estel té nom ("Origen") i, segons els creadors, ens evoca el big-bang, que és una manera certament peculiar d’interpretar el solstici, les saturnals o el naixement de Betlem. A l’altra banda de l’espectre, en una botiga 7/24 de pakistanesos, a prop de la plaça, hi ha un pessebre dels de sempre. Això sí, amb un parell de daines despistades i amb una desproporcionada figura d’un guerrer medieval que no se sap gaire què significa, allà al mig.