Res és el que sembla

Tornar és més complex que marxar

1
Es llegeix en minuts
Tornar és més complex que marxar

.

Molins recupera la seu a Catalunya. És la primera gran empresa que ho fa des de les sortides de l’any 2017. És lògic que siguin ells. Primer, perquè al no ser una empresa cotitzada es poden permetre el titular. D’altres esperaran fins que siguin tantes que ja no sigui notícia que ho facin. I segon, perquè el de Molins va ser dels pocs consells que es va dividir en dos abans de prendre la decisió. No tots ho veien necessari. Després de l’andanada de Junts quan va voler fer una llei per obligar-les a tornar, s’ha imposat el criteri del president Illa: ni demanar, ni forçar, ni suggerir. Simplement fer passos en la normalitat institucional fins que les coses caiguin pel seu propi pes. Cada companyia trobarà el moment, per no sorprendre els seus accionistes ni enutjar les comunitats en les quals es van instal·lar en el seu moment. El gruix de l’operació és el grup entorn de la Fundació La Caixa, dispers ara entre València, Palma i Madrid. Amb tot, la nova cúpula de Criteria, l’instrument inversor, convida Barcelona tot aquell que vol visitar-la, com a símptoma de normalitat, i de complicitat amb la tranquil·litat política actual.

Aquest procés no serà fàcil. La seguretat jurídica absoluta no es transmetrà fins que hi torni a haver un president independentista que no activi la independència. Això va per llarg perquè el cicle d’Illa està pensat més a vuit anys que a quatre. I cada companyia ha de trobar el moment. Els negocis cotitzats i els financers són els més sensibles. I buscaran finestres d’oportunitat. Potser és més fàcil que el BBVA instal·li la seu espanyola a Sant Cugat del Vallès si prospera l’opa que no que el Sabadell torni des d’Alacant. Els negocis no segueixen la lògica política, afortunadament, i aquesta autonomia és saludable i desitjable. Al cap i a la fi, els que tenien aquí les fàbriques no se’n van anar. I tampoc ho van fer els que tenien activitats menys sensibles a sortir de la zona euro. Cada empresa és un món i la política no té altre remei que respectar-la.